Exclusió Social i Educació: Factors i Conseqüències

Es defineix com una situació concreta fruit d'un procés dinàmic de acumulació, superposició o combinació de diversos factors de desavantatge o vulnerabilitat social que poden afectar a persones o grups, generant una situació d'impossibilitat o dificultat intensa d'accedir als mecanismes de desenvolupament personal, d'inserció socio comunitària i als sistemes preestablerts de protecció social (Subirats, 2004, p.19).

L'exclusió social es pot desencadenar en diversos àmbits entre els quals hi ha el de la formació. Els principals factors d'exclusió associats a l'àmbit educatiu són:

• La inaccessibilitat a l'educació obligatòria.
• L'analfabetisme.
• Els baixos nivells formatius.
• El fracàs escolar i/o l'abandonament del sistema educatiu.
• Les barreres lingüístiques.

En el marc de l'estratègia Europa 2020 es va crear, dins l'àmbit de la integració social, l'indicador AROPE que fa referència al % de persones en risc de pobresa o exclusió social. Aquest indicador sorgeix a partir de la concepció multidimensional de l'exclusió. Per tal de colapsar aquesta multidimensionalitat, l'indicador AROPE combina elements de renda, possibilitats de consum i ocupació. Segons l'estratègia Europa 2020 es consideren persones en risc de pobresa o exclusió social a les persones que viuen amb baixos ingressos, i/o persones que pateixen privació material severa, i/o persones que viuen en llars amb molt baixa intensitat de treball. Malgrat que el risc de pobresa o exclusió afecta a persones de tots els nivells educatius, és molt més elevat en aquelles que tenen menys estudis. En conclusió, són diversos els factors associats de l'educació i la formació que poden contribuir a l'exclusió social.

Educació formal (institucions específicament educatives): és intencionada, planificada i reglada. És la que coneixem com ensenyament obligatori, des de l'educació infantil fins al final de l'educació secundària. És l'educació, controlada pel Govern, amb diferents graus d'obligatorietat segons el sistema educatiu de cada país.

Educació no formal (activitats que no estan organitzades ni estructurades): L'educació no formal és intencionada i planificada però fora de l'àmbit de l'escolaritat obligatòria. Són educació no formal els cursos de formació d'adults i l'ensenyament d'activitats d'oci o esport, per exemple. Diguem que a diferència de l'educació formal, la no formal, és una educació organitzada però no totalment institucionalitzada. Té lloc en un context extraescolar. És una educació complementària, opcional, flexible i, estranyament, obligatòria. Entren dins d'aquesta categoria l'educació d'adults, l'educació vocacional o l'educació bàsica per als nens que no van a l'escola.

Educació informal (l'educació de la vida, de les relacions humanes): És l'educació que s'ofereix de forma casual, sense planificació, en la quotidianitat del dia a dia. Per tant, no és una educació que aparegui en l'àmbit curricular ni en les institucions educatives. És una educació informal aquella que es rep en llocs de l'àmbit quotidià, del professional i de les relacions socials. El subjecte que la rep és part activa de la seva educació com de la dels altres.