L'Exèrcit Romà i la Crisi de la República: Reformes i Guerres Civils

L'Exèrcit Romà: Evolució i Reformes

L'Exèrcit a l'Època Monàrquica

L'exèrcit romà va ser el més poderós del món, però la seva organització no va ser sempre la mateixa; es va anar modificant a mesura que l'imperi evolucionava. Els romans, majoritàriament propietaris agrícoles, agafaven les seves armes per defensar les seves terres i atacar pobles veïns. El poble es dividia en 30 cúries, cadascuna proporcionava 100 infants, 10 genets i 1 tribu militar. L'exèrcit sumava un total de 3.000 infants i 300 genets.

Les Reformes de Servi Tul·li

Servi Tul·li va concedir la ciutadania als plebeus, permetent-los formar part de l'organització militar de Roma. Els ciutadans estaven obligats a servir a l'exèrcit. El poble es dividia en centúries, i cada ciutadà havia de finançar-se l'equipament. Com més fortuna es tenia, millors armes es posseïen i millor es podia contribuir a la defensa de l'estat.

La Reforma de Gai Mari (Gaius Marius)

La crisi agrària va alterar el funcionament de l'exèrcit. Molts ciutadans van perdre les terres i la capacitat de finançar-se l'armament. Durant la Guerra Címbrica i Teutònica, es va dur a terme una reforma a l'exèrcit. Gai Mari va eliminar els criteris econòmics i va permetre als ciutadans sense propietats allistar-se; l'equipament anava a càrrec de l'estat. Aquesta reforma va transformar l'exèrcit romà d'un exèrcit de ciutadans-soldats a un de soldats professionals que lluitaven per guanyar-se la vida.

L'Organització de la Legió Romana

La legió era la unitat bàsica de l'exèrcit romà. Originalment, constava de 3.000 infants i 300 genets. Amb les reformes de Mari, va arribar a tenir fins a 6.000 efectius. La seva organització incloïa:

• 80 legionaris (formant una centúria)
• 2 centúries (formant un manípul)
• 3 manípuls (formant una cohort)
• 10 cohorts (formant una legió)

Logística i Tàctiques Militars Romanes

Tropes Aliades i Cavalleria

L'exèrcit comptava amb tropes aliades. La cavalleria s'organitzava en 10 decúries, 10 esquadrons i una ala.

La Campanya i la Marxa

L'exèrcit podia caminar fins a 25 km al dia. Era precedit per exploradors i tropes auxiliars. Al capdavant avançaven els carros, i a la rereguarda es trobaven les tropes aliades.

L'Acampament Romà

Sempre s'acamapava de nit. Un grup de pioners s'avançava per trobar un terreny adequat i marcava els límits. Primer excavaven un fossat, del qual aixecaven un terraplè i una estacada.

Estratègies de Combat

Un bon general no entaulava combat sense haver estudiat abans el terreny. La formació habitual era 4, 3 i 4. En cas de pluja de fletxes, es feia la formació testudo (tortuga).

Crisi de la República Romana i Guerres Civils

El Problema de les Terres i la Crisi Agrària

L'últim segle d'història de la República Romana es caracteritza pels freqüents conflictes interns. Es trobava en una crisi agrícola de gran importància. La base social era la pagesia, i aquest sector havia entrat en crisi degut a diversos factors:

• Acaparament de terres en mans de latifundistes.
• Competència de productes més barats.
• L'obligació del servei militar.

Molts pagesos s'arruïnaven.

Les Reformes dels Gracs

Tiberi Grac va proposar limitar l'extensió dels latifundis i repartir el territori entre els proletarii. Les seves idees van encendre els ànims, i Tiberi va ser assassinat. Gai Grac va reprendre la reforma, proposant fundar una colònia a Cartago. Amb els diners recaptats a la nova província d'Àsia, va iniciar la distribució de gra a baix preu. El Senat va boicotejar les seves propostes, es va produir una revolta popular i Gai es va suïcidar.

La Reforma de l'Exèrcit de Mari (Context de Crisi)

Mari va reformar l'exèrcit, millorant l'armament i l'organització, i va aconseguir el reclutament dels proletarii.

Les Guerres Civils Romanes: Populares i Optimates

La societat romana s'havia dividit en dues faccions: els Populares i els Optimates. La situació es va transformar en guerra civil quan Sul·la va expulsar de Roma a Mari i els Populares per dirigir la guerra contra Mitridates.

La Dictadura de Sul·la

Sul·la es va fer proclamar dictador i es va mantenir en el càrrec, implementant reformes conservadores.

El Primer Triumvirat i la Conspiració de Catilina

Crassus i Pompeu van derogar les lleis de Sul·la i van retornar els poders als comicis i als tribuns. Luci Sergi Catilina, un obscur senador, va ser descobert per Ciceró en la seva conspiració, i els seus capitostos van ser executats sense judici. Crassus i Pompeu van fer una aliança amb Cèsar, un pacte que es va segellar amb el matrimoni de Pompeu amb Júlia, filla de Cèsar. Posteriorment, Cèsar fou elegit cònsol.

La Conquesta de les Gàl·lies per Cèsar

Cèsar va conquerir la Gàl·lia, obtenint moltes riqueses i un gran prestigi militar. Va intentar evitar tornar a Roma, on els seus enemics el volien jutjar.

La Segona Guerra Civil Romana: Cèsar contra Pompeu

El Primer Triumvirat es va trencar per la mort de Júlia. Pompeu es va aliar amb els enemics de Cèsar, que van exigir que aquest tornés a Roma. Cèsar va derrotar Pompeu a Grècia i, posteriorment, Pompeu va marxar a Egipte, on va ser assassinat pel faraó.

La Dictadura de Cèsar i el seu Assassinat

Cèsar es va nomenar dictador perpetu i va iniciar una profunda reforma de la constitució. Va reorganitzar lleis, va fundar colònies, va reformar el calendari i es va reservar nombrosos poders i honors. Va ser assassinat al Senat per un grup de conspiradors, en part per la seva política d'indultar enemics que demanaven perdó, la qual cosa va ser vista com un abús de poder per alguns.