Exili Interior i Exterior: Figures Clau de la Literatura Catalana del Segle XX

Exili Exterior

Carles Riba és el màxim representant del postsimbolisme i qui millor va copsar la desfeta provocada per la guerra i la dictadura. Va ser poeta, traductor dels clàssics i un crític brillant. L'any 1939 s'exilià a França i va tornar el 1943. Com a intel·lectual, va exercir un mestratge clandestí sobre els altres escriptors. La seva obra "Elegies de Bierville", escrita durant el seu exili, marca un camí cap al seu jo profund, un espill per a definir el camí personal i col·lectiu a seguir.

Pere Calders es planteja la recreació de la realitat per mitjà de la imaginació i la fantasia. Els seus contes es caracteritzen per la utilització de la ironia i d'un punt de vista narratiu subjectiu, però amb un llenguatge distanciat i d'aparença neutra. "Cròniques de la veritat oculta" (1995) és l'obra que més ressò ha tingut de la seva producció.

Exili Interior

Xavier Casp tingué un paper decisiu en la fundació de l'editorial Torre i en la defensa de l'ús de la llengua entre els joves autors. La seva obra, d'arrel simbolista, es caracteritza pel joc conceptual, la musicalitat i el domini de la metàfora i de la imatge. Tractà els temes de l'amor, la família i la religiositat catòlica.

Llorenç Villalonga fou psiquiatre de professió i és un dels màxims exponents de la novel·la psicològica. Procedia d'una família benestant i va rebre una sòlida educació francesa que el va convertir en un autor molt proper al racionalisme del segle XVIII. La seva obra més important, "Bearn", ens descriu un món estructurat en una complexa xarxa de relacions humanes, que és un mirall del final d'una època.

Enric Valor és molt conegut com a gramàtic i compilador de rondalles. La seva vocació fou la novel·la, encara que no s'hi dedicà tant com hagués volgut. Les seves obres "L'ambició d'Aleix" i "Cicle de Cassana" reelaboren el model de novel·la tradicional, més propi del realisme del segle XX, i també reflexiona sobre els esdeveniments contemporanis que marcaren la història del segle XX.

Josep Pla és un dels autors que més i millor ha escrit en català al llarg del segle XX, però és també una personalitat atípica. El gruix de la seva producció són els escrits memorialístics i els dietaris. Pla destaca per aproximar el llenguatge literari i la parla habitual. Els seus escrits són rics i variats, amb adjectius oportuns, metàfores, frases populars i, sobretot, un finíssim sentit de l'humor.