Existència Humana: Problema, Responsabilitat i Trascendència

El Problema de l'Existència Humana

- El problema de l'existència el descobreix cadascú en si mateix a partir de la pròpia.

- L'ésser humà és l'únic animal que té l'existència com un problema, ja que és l'únic que la qüestiona i la descobreix.

- Viu la seva pròpia existència com un interrogant al qual li busca una resposta i, per la mateixa raó que la qüestiona, també se'n fa responsable, se'n fa càrrec i n'és conscient. Sap que l'existència depèn d'ell mateix i de les seves decisions.

- A partir de la consciència de l'existència d'un mateix, ens adonem de l'existència de les coses.

- En canvi, els objectes o animals no es qüestionen l'existència com a problema. En els objectes, els problemes els tenim nosaltres en relació amb ells. Els animals viuen i tenen com a problemes situacions immediates com la gana o la por, però no el fet de perquè existeixen.

Ser Humà i Vida

Ser humà: Tenir la pròpia existència com a problema i com una responsabilitat.

Vida: Conjunt de la pròpia existència com a problema. Sentit existencial.

La Transcendència i la Religió

- L'actitud religiosa diu que les coses i la meva vida tenen un sentit que es troba més enllà de la nostra comprensió. Transcendent vol dir que està més enllà.

- L'actitud religiosa és substituir el coneixement per la creença, la confiança i la fe cap a Déu, que és transcendent. Per això creuen que el veritable sentit de la vida es troba més enllà de la nostra comprensió.

Religions Monoteistes, Agnosticisme i Ateisme

Les religions monoteistes: Creuen que el món és fruit de l'acte d'un ésser transcendent. També creuen en la vida eterna, una vida més enllà. No ho poden racionalitzar, però confien en allò transcendent.

• Fe en Déu
• Agnosticisme: Actitud pròpia d'aquells que consideren que no hi ha cap motiu per justificar l'existència de Déu, però tampoc la neguen.
• Ateisme: Neguen l'existència de Déu i creuen que és una tradició, però res la pot justificar.

L'Existència en la Literatura Grega

Una de les diferències entre els mortals (humans) i els immortals (Déus) és que l'home es troba que tot li ve donat juntament amb la vida, ell no ho tria, té un destí marcat. Però alhora havien d'assumir la pròpia existència i fer-se'n càrrec, encara que no la tinguessin sota control.

Tragèdia humana: per una banda, a l'home tot el supera i tot és un enigma, però per altra banda, ho ha d'assumir i fer-se'n responsable.

El fet que l'home sigui mortal és el que fa que ens adonem que ens hem de fer càrrec i responsables de la nostra vida. L'home assumeix tràgicament el seu destí.