L'Expansió Agrícola Catalana i l'Evolució Demogràfica

1.5. L’expansió agrícola catalana

L’augment del producte agrari va ser el resultat de l’especialització + la intensificació de l’ús del sòl (afavorides per les transformacions de la propietat) = millora de la productivitat agrícola.

La prosperitat de l’agricultura catalana va acomplir una funció cabdal per a l’arrencada del procés d’industrialització.

La clau de l’expansió de la vinya va ser la venda de vi i aiguardent a la resta d’Espanya i l’exportació cap als mercats atlàntics + la plaga de la fil·loxera que va envair França, provocant l’increment de les exportacions i la pujada de preus → EDAT D’OR DE LA VITICULTURA.

El conreu de cereals i de llegums REDUEIX (- Lleida) = dèficit alimentari → agricultura catalana insuficient per cobrir les necessitats d’una societat cada vegada més urbanitzada.

2. L’evolució demogràfica

El creixement de la població

Les causes més importants d’aquest creixement demogràfic a Espanya són: Desaparició de determinades epidèmies, millora de la dieta i expansió de conreus.

Tot i això, va ser un dels desenvolupaments més baixos d’Europa.

El manteniment de la mortalitat elevada (sobretot infantil) va ser causat per (totes dues relacionades amb la pobresa de la població):

• Males condicions sanitàries + impacte de les epidèmies (còlera, tuberculosi i febre groga).
• Mala collita → suficient per provocar una gran escassetat d’aliments → portava fam, desnutrició = augment de morts.

A Catalunya, el creixement va ser el doble, causat per la davallada de la mortalitat com a conseqüència de la millora de l’alimentació i la disminució d’epidèmies.

Per tant, el procés de transició demogràfica va trigar a Espanya, però a Catalunya feia temps que es donava a terme.

L’èxode rural i el creixement urbà

Fins al 1860, les migracions internes van ser de poca magnitud → a partir d’aleshores, la població rural va iniciar un èxode que comporta l’augment de la població urbana.

El creixement més important es va produir a Madrid (centre polític) i Barcelona (nucli industrial).

El resultat d’aquesta distribució irregular de la població va ser un dualisme entre el camp i la ciutat.

A Catalunya, els moviments migratoris van ser intensos i en dues direccions: del camp a la ciutat i de l’interior a la costa. El resultat va ser un increment de la urbanització de Catalunya.