Expansió i Crisi a l'Europa Medieval: Ciutats i Societat

1. L'expansió agrària i demogràfica

1.1. L'expansió agrària

La introducció de nous instruments i noves tècniques agrícoles va comportar un augment de la productivitat agrària a gran part de l'Europa occidental.

• Noves tècniques de conreu, com la rotació triennal.
• Nous instruments agrícoles, com l'arada normanda.

1.2. L'augment de la població

La millora en la producció agrícola va permetre millorar l'alimentació de la població, i això va fer que augmentés la resistència a les malalties. Aquest canvi va originar l'augment de la població.

1.3. El creixement de les ciutats

La millora de l'agricultura va estimular el comerç i la revitalització de les ciutats. El renaixement de les ciutats es va produir per la revitalització de les que ja existien i perquè en van sorgir de noves al voltant dels castells o de les abadies. Es van anomenar burgs i els seus habitants, burgesos.

2. El renaixement urbà i comercial

2.1. Artesans i gremis

Els artesans de cada ciutat s'organitzaven en gremis per oficis, per protegir-se de la competència dels artesans d'altres llocs i per supervisar la producció.

2.2. L'expansió del comerç

Una funció essencial de les ciutats era intercanviar productes agrícoles per manufactures.

• Rutes terrestres: Es van crear fires, mercats extraordinaris que reunien gent de tota la comarca.
• Rutes marítimes: Per a les distàncies llargues, el comerç marítim va adquirir més importància, perquè els vaixells tenien més capacitat de càrrega i eren més ràpids.

3. La societat i el govern urbà

3.1. L'aparició de la burgesia

El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal. La base de la riquesa de la burgesia eren els diners que cobraven per la seva feina, per la venda dels seus productes o que generaven els seus negocis.

3.2. El govern de les ciutats

Les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar-ne el govern. L'ajuntament era l'edifici on es reunien els membres del govern i on es guardaven el segell, l'escut d'armes, l'arxiu dels documents i el tresor de la ciutat.

3.3. La cultura urbana

Als segles X i XI a l'Europa occidental, llegir i escriure era una feina reservada als clergues, als funcionaris reials i a alguns mercaders rics.

4. L'enfortiment de les monarquies

4.1. El suport reial a les ciutats

Els reis no es podien imposar als senyors feudals, perquè no disposaven de prou recursos econòmics per mantenir l'exèrcit o l'administració del regne. A partir del segle XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia. Per guanyar-se el suport de la burgesia, els reis van oferir cartes de privilegis a les ciutats.

4.2. Les corts i els parlaments

A les reunions del consell o cort reial, format pels representants de la noblesa i del clero, la monarquia va imposar la presència dels representants de la burgesia.

4.3. La consolidació del poder reial

El conflicte més greu va ser la Guerra dels Cent Anys, que va enfrontar França i Anglaterra entre els anys 1337 i 1453.

5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (s. XIV-XV)

5.1. La fam, la guerra i la pesta

El període més dur va començar l'any 1347, quan la Pesta Negra va afectar una població subalimentada i va provocar una gran mortaldat.

5.2. Crisi agrària i revoltes pageses

Els senyors feudals van augmentar els impostos senyorials als seus serfs, van endurir les condicions de la servitud mitjançant la imposició dels anomenats "mals usos" i no els van permetre abandonar les terres.

5.3. Les revoltes urbanes

La crisi també va arribar a les ciutats, on la mortalitat encara va ser més elevada que a les zones rurals. Davant l'augment de la misèria, els grups més desfavorits van exigir millores.