Expansió dels Regnes Cristians a la Península (S. XII-XV)

Tema: L'expansió dels regnes cristians a la Península Ibèrica durant els segles XII al XV.

Període clau: Segles XII, XIII i XIV, amb continuïtat al segle XV.

Espai geogràfic: Península Ibèrica.

Nota: És important analitzar les informacions complementàries que puguin oferir requadres i fletxes en mapes o esquemes relacionats amb aquest tema.

Context històric: La Península dividida

La invasió musulmana, iniciada l'any 711, va dividir la Península Ibèrica en dues zones amb límits geogràfics canviants, que presentaven dos modes de societat ben diferenciats. D'una banda, l'Estat musulmà d'Al-Andalus i, de l'altra, una sèrie de regnes i comtats cristians al nord peninsular.

L'expansió cristiana (segles XII-XV)

Segle XII: Consolidació i primers avenços

• Primeres dècades del segle XII: Aragó i Navarra s'expandeixen cap a la vall de l'Ebre.
• 1118: Conquesta de Saragossa per part d'Aragó.
• 1134: Greu crisi de successió a Aragó. Ramir, monjo i rei per obligació, es casà, tingué una filla, Peronella, la qual es casà amb Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona). Aquesta unió donaria lloc a la Corona d'Aragó.
• Primera meitat del segle XII: Important expansió catalana cap al sud: Balaguer (1105), Tarragona (restauració 1117), Tortosa (1148), Lleida (1149).
• Segona meitat del segle XII: Regnat d'Alfons I el Cast (o Alfons II d'Aragó), fill de Ramon Berenguer IV i Peronella. Fou el primer rei de la Corona d'Aragó (sovint anomenada historiogràficament Corona Catalanoaragonesa).
• 1128: Creació del Regne de Portugal amb Alfons Henriques.

Segle XIII: L'època de les grans conquestes

1212: Batalla de Las Navas de Tolosa. Els reis de Castella, Aragó i Navarra vencen els musulmans almohades, i s'inicià la ràpida decadència del poder musulmà a Al-Andalus i la fragmentació en els tercers Regnes de Taifes.

Avenços de la Corona Catalanoaragonesa

• 1213: L'expansió catalana cap al sud de França (iniciada al segle XI) es veié aturada a la batalla de Muret, on morí el rei Pere I el Catòlic.
• 1229: Conquesta de Mallorca per Jaume I el Conqueridor.
• 1238-1245: Conquesta del Regne de València per Jaume I (València ciutat conquerida el 1238).
• 1282: Inici de l'expansió mediterrània d'Aragó amb la conquesta de l'illa de Sicília per Pere el Gran. La Corona Catalanoaragonesa continuà la seva trajectòria després de Jaume I, en un context peninsular on també destacava el regnat d'Alfons X el Savi a Castella.

Expansió del Regne de Castella

• 1230: Unificació definitiva dels regnes de Castella i Lleó sota Ferran III el Sant. Conquesta d'Extremadura.
• Conquestes de Ferran III: Còrdova (1236) i Sevilla (1248).
• Alfons X el Savi conquerí Cadis (cap a 1262-1265) i el Regne de Múrcia (incorporat progressivament, amb una fita important el 1266 després de sufocar una revolta mudèjar).

Consolidació del Regne de Portugal

• 1249: Ocupació de Faro i conquesta definitiva de l'Algarve, completant l'expansió portuguesa a la península.

Segles XIV-XV: Crisi i noves direccions

Durant aquests segles, la Reconquesta pràcticament s'aturà. El poder musulmà a la Península Ibèrica quedà reduït al Regne nassarita de Granada, que per diversos motius aconseguí sobreviure fins al 1492.

L'any 1348, els regnes cristians patiren l'impacte de la Pesta Negra que, juntament amb altres factors, provocà una crisi demogràfica i econòmica molt important durant gairebé un segle i mig, especialment a la Corona Catalanoaragonesa.

Malgrat la crisi, la Corona Catalanoaragonesa continuà la seva expansió per la Mediterrània:

• Sardenya (incorporada a partir de 1323)
• Ducats d'Atenes i Neopàtria (control almogàver, sota sobirania reial en diferents períodes, Neopàtria 1379-1390)
• Regne de Nàpols (conquerit per Alfons el Magnànim el 1442)

En aquesta expansió, tingué gran importància l'exèrcit dels almogàvers.

Pel que fa a la Corona de Castella, patí conflictes polítics interns dins la Monarquia, produïts pel gran pes de la noblesa i per l'escassa personalitat d'alguns monarques. L'expansió castellana cap al Regne de Granada s'aturà i no es reprengué fins a finals del segle XV, després de la unió dinàstica de les Corones de Castella i d'Aragó amb el matrimoni d'Isabel I i Ferran II (els Reis Catòlics).

Conclusió: La fi de la Reconquesta

Finalment, el 1492 els Reis Catòlics conqueriren el Regne de Granada, fet que posà fi al període de la Reconquesta i a la presència política musulmana a la Península Ibèrica.