Expansió Econòmica i Crisi dels 70 a Espanya: Causes i Conseqüències

Orígens:

A finals dels anys 50, la balança de pagaments espanyola era molt deficitòria, arribant a comprometre la compra de petroli el 1959. El general Franco va acceptar un canvi de rumb econòmic, donant entrada als tecnòcrates al govern. Aquest nou equip governamental va revertir la situació, aconseguint que Espanya s'incorporés al creixement econòmic mundial.

El Pla d'Estabilització:

El Pla d'Estabilització va ser un conjunt de mesures dissenyades per millorar la situació de l'economia espanyola. Els seus objectius principals eren generar inflació i afavorir l'arribada de capitals estrangers mitjançant el comerç i les inversions. Per atraure inversions, es va devaluar la pesseta i es va realitzar una lleugera reforma fiscal. Malgrat les reticències de Franco, Espanya es va convertir en una economia capitalista. El resultat inicial del pla va ser negatiu, però a partir de 1961 el creixement es va accelerar notablement.

Causes del Creixement:

• Arribada massiva de turistes, gràcies a la devaluació de la pesseta, que va suposar una gran font de divises.
• Arribada de grans empreses al país, atretes per la garantia de pau social i el baix cost de la mà d'obra.
• L'emigració a països europeus va reduir l'atur i va augmentar l'entrada de divises.
• Posada en marxa de plans de desenvolupament per industrialitzar el país.

La Crisi dels 70:

El creixement econòmic es va aturar el 1973 a causa de causes externes. La inflació es va disparar, l'atur va augmentar, el dèficit comercial va tornar a ser considerable i es va produir un desequilibri pressupostari per la reducció d'ingressos. Aquesta crisi va intensificar les reivindicacions socials en l'etapa final del franquisme.

Repressió:

La repressió contra l'esquerra política es va exercir a través de lleis com la "Ley de Responsabilidades Políticas" i la "Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo". Membres de partits i sindicats van ser empresonats i, en alguns casos, executats. La pena de mort era habitual. Es va dur a terme una depuració en tots els àmbits de l'Estat per eliminar les persones amb idees progressistes. Culturalment, es va suprimir tot allò que no s'ajustava a l'ideal franquista, utilitzant la cultura com a eina per difondre els ideals del règim.

Oposició:

En conjunt, l'oposició va ser molt feble a causa de la dura repressió i l'exili.

Moviment obrer:

• La CNT i el PSOE van lluitar en la clandestinitat durant tot el franquisme.
• Van promoure vagues per desestabilitzar el Règim, especialment a Catalunya i al País Basc.

Monarquies:

• Es va intentar actuar per promoure la Restauració de la monarquia.
• Destaca la "Carta de los Tiranos Generales" reclamant el retorn de la monarquia i el manifest de Joan de Borbó en la mateixa línia.

Maquis:

• Guerrillers que realitzaven accions armades per desestabilitzar el règim i promoure la insurrecció.
• Van ser especialment actius entre 1944 i 1950.
• Malgrat algunes accions, no van tenir èxit.

Canvi de tàctica:

• A partir de 1950, es va optar per abandonar la lluita armada.
• L'oposició va decidir implicar-se en els moviments socials, sobretot en sindicats clandestins i organitzacions universitàries.