L'Expansió de l'Imperi Espanyol: Magallanes, Carles I i Felip II

L'Expedició de Magallanes i Elcano

Aquesta va començar el 10 d’agost del 1519 al port de Sevilla, amb 250 mariners distribuïts en 5 naus. Van travessar la Terra del Foc (1520) i van batejar el pas de l’Atlàntic al Pacífic com a Estret de Magallanes. Magallanes va morir a les Filipines (abril 1521) en un atac indígena. Després d’això, el capità Juan Sebastián Elcano va passar al comandament d’aquesta expedició. Van arribar a la península després de vorejar Àsia. Finalment, van desembarcar a Sanlúcar de Barrameda (9 / 1522).

L'Herència de Carles I

Per part de la seva mare Joana, va rebre el Regne d’Aragó. Per part del seu pare Felip d’Habsburg va rebre els Països Baixos, el Franc Comtat i Luxemburg. Finalment va rebre Àustria per part del seu avi Maximilià d’Habsburg. Formaven part del Sacre Imperi Romanogermànic l’herència del seu pare i la del seu avi (Països Baixos i Àustria).

L'Imperi de Felip II

Felip II va incrementar l’imperi heretat del seu pare amb les noves conquestes a Àsia i a les Índies. A més, la política matrimonial dels seus avantpassats va fer possible que Portugal i els seus territoris americans s’incorporessin a la monarquia hispànica. Per organitzar-lo, aquest va centralitzar el govern. Per fer-ho va fer de Madrid la capital, va crear noves institucions per als regnes hispànics i per a les Índies i s’ocupava personalment de la feina del govern.

Revoltes durant el regnat de Carles I

Carles I va arribar a la península sense parlar castellà i envoltat de consellers flamencs als quals va encarregar les tasques de govern. Les corts li van demanar que s'ocupés de les necessitats del regne, però aquest només les va convocar quan va necessitar diners per ser coronat emperador. A més, aquestes necessitats o afers imperials l'obligaven a passar llargues temporades lluny de la península. Això va provocar una manca de confiança bastant gran per part de la noblesa, en especial de Castella, que considerava que Carles era un rei estranger. Aquesta situació va acabar provocant revoltes bastant greus, com ara la guerra de les Comunitats a Castella i les Germanies al regne de València i a les illes Balears a l’any 1520. La revolta de les Comunitats (1520-1521) va tenir lloc a diferents ciutats de Castella a protesta dels hidalgo, els artesans i els comerciants per la política econòmica i la manca de respecte a les lleis del regne. El conflicte es va escampar i al camp s'hi van produir revoltes antisenyorials. L'exèrcit comuner va ser derrotat per les tropes imperials a Villalar (23 d'abril del 1521) i els dirigents principals, Padilla, Bravo i Maldonado, van ser executats.