L'expansió de l'Islam a la Península Ibèrica: Agricultura, Cultura i Política

L'arribada dels àrabs i la transformació agrícola

Amb l'arribada dels àrabs a la Península Ibèrica, s'inicià una nova era en l'agricultura. Van introduir nous conreus com:

• Cereals: arròs
• Hortalisses i verdures: albergínia, espàrrec, espinac, bleda, carbassa, cogombre, mongeta tendra, all, ceba, pastanaga i nap.
• Fruites: síndria, meló, taronja amarga, llimona, figa, magrana, plàtan, codony i albercoc.
• Espècies: safrà
• Altres: canya de sucre i cotó.

Nous sistemes de regatge

Els musulmans van implementar noves tècniques d'extracció i conducció d'aigua, optimitzant el regadiu:

• Sèquia: canals que condueixen l'aigua als camps aprofitant els desnivells del terreny.
• Sínia: s'utilitza per a les aigües subterrànies, a través de pous.
• Roda hidràulica: roda molt gran que pujava l'aigua del riu i la guardava a la bassa.
• Bassa: excavació impermeable per a l'aigua de la pluja.
• Pou: on hi havia l'aigua subterrània.

L'expansió de l'Islam

L'expansió territorial de l'Islam va començar al segle VII, amb enfrontaments amb Bizanci i Pèrsia. Al mateix segle, van arribar a l'Índia, Constantinoble i Europa. Al segle IX, es van expandir per Núbia i Itàlia.

Els primers califes

• Xiïtes: consideraven que el califa havia de ser descendent de Mahoma.
• Sunnites: consideraven que el califa havia de ser el més capacitat.
• Omeia: procedents de Síria, amb capital a Damasc. Van arribar a la Península Ibèrica el 711.
• Abbàssida: van derrotar els omeies i van traslladar la capital a Bagdad.
• Turcs: el 1452 van conquerir Constantinoble, fet que es considera la fi de l'Edat Mitjana.

L'impacte econòmic i cultural

L'àrab es va convertir en la llengua oficial. Es van fundar noves ciutats i es van crear escoles, biblioteques i centres de traductors.

La conquesta musulmana de la Península Ibèrica

A principis del segle VIII, la monarquia visigoda estava en crisi. Àkhila i Roderic estaven en guerra. Àkhila va demanar ajuda al governador musulmà de Tunísia. El 711, un exèrcit musulmà va arribar a la Península Ibèrica. A la batalla de Guadalete, els visigots van ser derrotats i Roderic va morir. Tariq i Musa van dirigir l'exèrcit musulmà i van ocupar el sud de la Península Ibèrica, incloent-hi la capital, Toledo.

La integració a l'imperi islàmic

Els musulmans van establir pactes amb els visigots, segons els quals aquests últims conservaven el seu poder.

La desvinculació de l'imperi islàmic

Les rivalitats i els enfrontaments entre els musulmans per aconseguir el poder van afavorir la desvinculació de l'imperi.

El califat de Còrdova

Al segle X, el califat estava en crisi pels atacs dels regnes cristians. Abderraman III va imposar la seva autoritat i es va proclamar califa. L'edifici més important d'aquesta època és la mesquita de Còrdova (987 dC).

Les taifes

El 1003, Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes, anomenats taifes, com ara Saragossa, Tortosa, València, Múrcia, Toledo, Còrdova i Badajoz. El 1008, el califat es va esquerdar. Granada va ser l'únic territori que va sobreviure a les conquestes cristianes del segle XI. L'Alhambra és l'edifici més important de Granada. El 1492, Boabdil, l'últim rei de Granada, es va rendir als Reis Catòlics.

Dates clau

• 1146: arribada dels almohades.
• 1086: arribada dels almoràvits.
• 929: expedicions militars d'Almansor.
• 756: Abderraman I, emir omeia d'Al-Àndalus.
• 711: batalla de Guadalete.