L'Expansió Urbana i les Crisi a l'Europa Medieval
Enviado por Nunni y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,95 KB
El Desenvolupament Urbà i les Crisi a la Baixa Edat Mitjana
Les ciutats medievals, envoltades de muralles, tenien al seu centre els edificis més importants: la catedral, l'ajuntament i el mercat. Monarques i nobles, sovint, construïen palaus urbans. Al cor del centre de la ciutat hi havia cases amb patis, escoles, cases d'hostes, esglésies i convents.
El creixement de les ciutats va transformar profundament la societat feudal. Reis i nobles van concedir més llibertat, donant lloc al sorgiment de la burgesia. Dins d'aquest nou estament social, l'alta burgesia estava formada per importants mercaders i banquers, mentre que la baixa burgesia eren mestres artesans i mercaders a petita escala. Altres grups socials també vivien a les ciutats, com nobles, clergues i camperols. Els jueus, per la seva banda, van treballar com a metges, prestadors i artesans, i vivien en un barri separat anomenat barri jueu.
Govern i Educació a les Ciutats Medievals
Les ciutats estaven governades per magistrats, que treballaven sota l'alcaldia en les àrees de finances, ordre i justícia. Amb el temps, les ciutats van ser governades per les famílies més riques, que formaven un grup privilegiat anomenat els patricis urbans. Al segle XII es van desenvolupar les escoles, i més tard les universitats, impulsant el coneixement i la cultura.
Les Monarquies Europees i els Conflictes
Alguns reis van proporcionar cartes de privilegi a la burgesia, alliberant-los del control dels senyors feudals. També van oferir a la burgesia el monopoli de les empreses i els permisos per obrir mercats. A canvi d'aquests privilegis, els reis van rebre diners de la burgesia per pagar els seus exèrcits i suport en els seus conflictes amb els nobles.
La determinació de les monarquies europees per consolidar el seu poder i establir fronteres clares entre els regnes va conduir a conflictes greus, com la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) entre Anglaterra i França. Encara que els anglesos van ocupar gran part del territori francès durant molts anys, la guerra va acabar amb la victòria de Carles VII de França.
Crisi dels Segles XIV i XV
La Crisi Agrícola i la Pesta Negra
A principis del segle XIV es va produir una greu crisi agrícola. Aquesta crisi es va deure a una sèrie de males collites durant diversos anys i a la terra de mala qualitat. Durant la crisi, la producció de blat va disminuir i la fam va arribar a ser comú a tot el continent. La guerra va contribuir a aquests problemes amb el saqueig freqüent.
A mitjans del segle XIV (1347), la Pesta Negra es va deslligar a Europa, causant moltes morts. Les tensions socials van augmentar a causa de la falta d'aliments, i l'augment dels preus va conduir a una disminució de la qualitat de vida.