L'Experiment de MacDougall i la Percepció de la Justícia

L'Experiment de MacDougall i el Pes de l'Ànima

5. ALMA. Duncan MacDougall va voler recollir proves sobre l'existència de l'ànima humana utilitzant un complex sistema de balances incorporades a una espècie de llit. D'aquesta manera, va convèncer sis persones que agonitzaven per passar les seves últimes hores en aquesta estructura, el que li va permetre registrar el pes dels seus cossos des d'unes hores abans de la seva mort fins just després.

A partir d'aquests resultats, MacDougall va concloure que l'ànima pesa aproximadament 21 grams, que és la variació que va poder observar a través de la seva recerca. Aquesta afirmació va tenir un impacte considerable en la premsa, que a través del New York Times es va fer ressò de la notícia fins i tot abans que aparegués una versió de la mateixa en les revistes acadèmiques. D'aquesta manera, la idea que l'ànima podria pesar uns 21 grams ha arrelat fortament en la cultura popular, la qual cosa explica que apareguin referències a aquest experiment en peces musicals, novel·les i pel·lícules, sent la més notòria 21 grams del director Alejandro González Iñárritu.

La Percepció i els Sentits

«Els sentits ens enganyen; la raó és l'instrument adequat per entendre la realitat».

Cada sentit té una part del cervell (o diverses) encarregada de controlar-lo; aquest òrgan classifica els estímuls rebuts segons la nostra subjectivitat i nosaltres els organitzem a través del llenguatge", explica el doctor André Didyme-Dôme, psicòleg màster en comunicació, docent de teories de la percepció de la Universitat Jorge Tadeo Lozano.

Aquest dita que diu 'res és el que sembla', resulta ser molt cert. El doctor explica que "des de la filosofia es planteja que els sentits ens enganyen, però això té una base biològica. De vegades, l'engany és causat per alteracions o lesions en els òrgans (tumors), altres vegades per problemes químics o elèctrics en el cervell (malalties mentals). També ocorren pel consum de substàncies psicoactives que alteren la percepció, com els al·lucinògens".

Justícia i Societat: El Dilema dels Desnonaments

«Pot ser que en una societat no hi hagi ningú que sigui injust, però que, tot i així, aquella societat en conjunt sigui injusta»

Els desnonaments són un cas legal però a la vegada injust, ja que fan fora a famílies per no poder pagar la vivenda. Segons la nostra societat, som bons quan complim les lleis i les seguim, però els desnonaments són un bon cas per dir que vivim en una societat injusta, ja que si seguim aquesta llei, estem a favor de fer fora a gent que no pot pagar.

Segons el periòdic ara.cat, cada dia 36 famílies perden el pis perquè no poden pagar el lloguer o la hipoteca (ara.cat). Una societat justa segons Plató és quan tots complim el nostre càrrec, és a dir, ell defensaria que la justícia avui dia seria seguir les normes i les lleis, però no totes les lleis són justes, per això sí que podríem dir que vivim en una societat injusta, encara que nosaltres no siguem injustos. Un bon exemple serien els desnonaments, són legals però no són ètics. Per exemple, al 2016, van desallotjar a una mare amb tres fills de quatre i vuit anys i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va retreure als Mossos per Twitter la seva actuació. La policia li va respondre que només obeïa el jutge i és perquè ells només seguien les lleis, així que no podem dir que són persones injustes, perquè estan fent el seu treball i a més, ho estan fent bé.