Exploració de l'Univers: Big Bang, Estrelles i la Terra

L'Expansió de l'Univers i les Galàxies

Una explosió de galàxies:

La Via Làctia té uns cent mil anys llum de diàmetre i conté centenars de milers d'estrelles que giren lentament, fent una volta cada 250 milions d'anys. El Sol és només una estrella situada en un dels braços de l'espiral.

L'Univers en expansió:

L'efecte Doppler: quan un objecte en moviment emet ones, la freqüència que ens arriba varia d'acord amb la velocitat. A la llum li passa el mateix. Aquest fenomen es va utilitzar per determinar el moviment relatiu de les altres galàxies. L'Univers es va formar amb una explosió coneguda com el Big Bang fa catorze mil milions d'anys.

Cicle de Vida de les Estrelles

L'energia de les estrelles:

Les estrelles estan formades majoritàriament per dos elements: l'hidrogen (H) i l'heli (He). L'energia es genera mitjançant reaccions nuclears.

Quan una estrella es queda sense hidrogen, s'infla, augmenta la seva lluminositat i es converteix en una estrella gegant vermella. Després, l'estrella es va apagant i contraient fins a convertir-se en una estrella nana blanca.

Quan el Sol esdevingui una gegant vermella, devorarà Mercuri, Venus i potser la Terra.

Les estrelles grans viuen molt menys temps. La temperatura és més elevada i fusionen l'hidrogen més ràpidament, això provoca una gran explosió anomenada supernova, que pot convertir l'estrella en una estrella de neutrons o, fins i tot, en un forat negre.

Els forats negres:

Un forat negre és un objecte tan dens que la seva gravetat és tan intensa que res, ni tan sols la llum, pot escapar-ne.

Origen i Estructura de la Terra

Els orígens de la Terra:

Fa uns 4.600 milions d'anys, hi havia un núvol de gas i pols. Aquest núvol va començar a girar cada vegada més de pressa, la matèria es va condensar i va formar el Sol. La matèria que girava a l'exterior es va anar unint i va formar els planetes actuals.

La formació de la Lluna:

Es creu que la Lluna es va formar a partir de l'impacte d'un planetoide de la mida de Mart amb la Terra.

Les capes de la Terra:

A la part més superficial de la Terra, la temperatura augmenta 3°C cada 100 m. Aquest increment prové de la calor de l'interior de la Terra, que pot arribar a fondre les roques i formar magma. El camp magnètic terrestre és generat pel moviment d'electrons a l'interior del planeta, en una zona rica en ferro. Els meteorits són fragments de roca que cauen a la Terra des de l'espai.

Quan hi ha un terratrèmol, es generen ones sísmiques. Combinant les dades de tots els sismògrafs, es pot deduir la velocitat i la trajectòria de les ones. Aquest estudi ha permès deduir que l'escorça terrestre té una profunditat d'uns 12-35 km. El mantell arriba fins als 2.900 km i el nucli arriba al centre del planeta.

Tectònica de Plaques i Deriva Continental

La tectònica de plaques:

Alfred L. Wegener va observar que els perfils d'Àfrica i d'Amèrica del Sud encaixaven. Així, va demostrar que els continents es movien amb el pas del temps, un fenomen anomenat deriva continental.

Les dorsals oceàniques:

El fons dels oceans s'expandeix a les dorsals oceàniques, on ascendeixen magmes, i es destrueix a les fosses oceàniques, on s'enfonsa.

Les plaques litosfèriques:

La superfície de la Terra està formada per plaques sòlides i rígides de litosfera, que componen l'escorça i la part superior del mantell. Sota la litosfera es troba l'astenosfera, molt més fluïda, on les elevades temperatures produeixen corrents de convecció.

Les plaques litosfèriques estan formades per escorça oceànica, més densa, i per escorça continental, més lleugera. Quan dues plaques xoquen, l'escorça oceànica s'enfonsa a l'astenosfera i origina una fossa oceànica. Si el xoc es produeix entre dues plaques amb escorça continental, la seva baixa densitat fa que cap de les dues pugui enfonsar-se.