Exploracions S.XV-XVI: Reis Catòlics i Amèrica Precolombina

Conceptes Clau de l'Època (Segles XV-XVI)

Caravel·la

Embarcació de vela lleugera usada en les grans expedicions oceàniques dels portuguesos i els espanyols als segles XV i XVI.

Canvista

Persona que es dedicava a canviar moneda de diferents països als comerciants per facilitar transaccions.

Diàspora

Dispersió d'un poble o comunitat. A partir de 1492, va tenir lloc la diàspora dels jueus sefardites, obligats a abandonar els territoris de la Corona Hispànica.

Astrolabi

Instrument utilitzat per a orientar-se que permetia determinar la posició i l'altura de les estrelles al cel.

Majorat

Institució de l'antic dret castellà que permetia mantenir els béns vinculats entre si, de manera que no es pogués mai trencar aquest vincle. Els béns passaven a l'hereu, de manera que el gruix del patrimoni d'una família no es dividia i només podia augmentar.

Teocràcia

Forma de govern en la qual la religió és dominant. La societat asteca o inca eren teocràcies, perquè es considerava que l'emperador era la màxima autoritat i tenia un origen diví.

Transformacions a Europa: Burgesia i Monarquies

Factors de l'Ascens de la Burgesia (Segle XV)

Els factors que van afavorir l'ascens de la burgesia al segle XV van ser:

• El creixement del comerç.
• L'expansió de les rutes marítimes.
• La consolidació de monarquies fortes.
• L'enfortiment de les ciutats com a centres econòmics.

La Monarquia Autoritària dels Reis Catòlics

Els Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, van establir una monarquia autoritària durant el seu regnat. Aquesta es caracteritzava per:

• Concentració del poder reial: Van centralitzar el poder en la figura del monarca, limitant l'autonomia dels nobles i altres institucions feudals.
• Unió dinàstica: Tot i mantenir regnes separats (Castella i Aragó), la unió dinàstica entre Isabel i Ferran va permetre una política comuna, afavorint la consolidació d'un Estat més centralitzat.
• Control de l'Església: Van aconseguir un control més gran sobre l'Església, amb la creació de la Inquisició i la reforma de l'Administració eclesiàstica.
• Reformes polítiques i administratives: Van establir una sèrie de reformes per millorar l'eficàcia de l'administració reial i garantir el control sobre els territoris.

Detalls de la Monarquia dels Reis Catòlics

La Unió Dinàstica: Isabel i Ferran

La unió dinàstica va ser l'enllaç matrimonial entre Isabel de Castella i Ferran d'Aragó el 1469. Tot i que no van unificar formalment els regnes de Castella i Aragó, aquest matrimoni va establir una unió política entre els dos regnes, creant una base per a la futura unificació d'Espanya.

Política Exterior

La política exterior dels Reis Catòlics es va centrar en:

• Conquesta de Granada (1492): Va marcar el final de la Reconquesta i la unificació de la península Ibèrica sota la corona cristiana.
• Navegacions atlàntiques i descobriment d'Amèrica (1492): Van establir Espanya com a potència colonial al Nou Món.
• Casaments estratègics: Van utilitzar els matrimonis de la família reial per establir aliances amb altres monarquies europees, com la unió amb els Habsburgs.

Política Religiosa

La política religiosa dels Reis Catòlics es va caracteritzar per:

• Persecució de jueus: Van expulsar els jueus de Castella el 1492 o els van obligar a convertir-se al cristianisme.
• Persecució de musulmans: Van forçar els musulmans a convertir-se al cristianisme o a abandonar el regne després de la conquesta de Granada.
• Instauració de la Inquisició: Van crear la Inquisició espanyola el 1478 per perseguir heretges i garantir la puresa religiosa del regne.

Les Grans Expedicions Geogràfiques i el Nou Món

Motius de les Expedicions

Les grans expedicions geogràfiques es van impulsar per diversos motius:

• Trobar noves rutes comercials per accedir a productes orientals.
• Accedir a recursos com metalls preciosos i terres per a l'agricultura.
• Expandir la influència política i religiosa d'Europa, incloent-hi la difusió del cristianisme.

Aquests factors van portar a descobriments com els de Colom, Vasco da Gama i Magalhães.

Cristòfor Colom i el Descobriment d'Amèrica

Els Quatre Viatges de Colom

Cristòfor Colom va realitzar quatre viatges a Amèrica:

• Primer viatge (1492-1493): Va descobrir les illes Bahames, Cuba i La Hispaniola.
• Segon viatge (1493-1496): Va explorar més illes del Carib, incloent-hi Puerto Rico.
• Tercer viatge (1498-1500): Va arribar a la costa de Veneçuela i l'Amèrica Central.
• Quart viatge (1502-1504): Va explorar les costes de l'Amèrica Central.

La Percepció de Colom sobre les seves Troballes

Sabia que havia descobert un nou continent?

No, Cristòfor Colom no va saber que havia descobert un nou continent. Sempre va creure que havia arribat a l'Àsia. Va ser més tard, amb les expedicions d'altres navegants com Amerigo Vespucci, quan es va adonar que es tractava d'un continent desconegut per Europa, que es va anomenar Amèrica.

Per què creia haver arribat a l'Àsia?

Colom va creure que havia arribat a l'Àsia perquè pensava que la Terra era més petita del que és i que es podia arribar-hi navegant cap a l'oest. Les terres que va descobrir les va identificar erròniament com a part de l'Àsia, ja que no va explorar prou per adonar-se que era un nou continent.

Civilitzacions Precolombines d'Amèrica

Principals Cultures

Les principals cultures precolombines d'Amèrica van ser:

• Maia: Situats a la península del Yucatán, coneguts per la seva astronomia, matemàtiques i escriptura.
• Asteca: A la vall de Mèxic, amb un gran imperi i una capital, Tenochtitlán.
• Inca: A la regió andina, amb un gran imperi i una xarxa de camins.

Aquestes cultures van deixar una gran herència en ciència, art i religió.

Característiques Distintives de les Cultures Precolombines

Aquestes cultures tenien diverses característiques distintives:

Cultura Maia

• Avançada astronomia i matemàtiques: Van desenvolupar un calendari precís i un sistema numèric vigesimal.
• Escriptura jeroglífica: Utilitzaven símbols per escriure en codis complexos.
• Arquitectura monumental: Piràmides i temples com els de Tikal i Chichén Itzá.

Cultura Asteca

• Organització política centralitzada: Imperi amb una capital, Tenochtitlán, i una estructura militar potent.
• Religió basada en sacrificis humans: Van practicar sacrificis per honorar els déus.
• Comerç i agricultura avançada: Utilitzaven les "chinampas" (illes flotants) per cultivar.

Cultura Inca

• Gran infraestructura: Xarxa de camins, ponts i sistemes de comunicació.
• Religió politeista: El Sol (Inti) era el déu principal.
• Economia centralitzada: L'Estat controlava la producció i distribució de recursos.