Explorant els Calendaris del Món: Història, Tipus i Curiositats

Calendari Solar

El calendari solar es fonamenta en la duració de la rotació de la Terra al voltant del Sol, que és d'uns 365 dies.

Calendari Lunar

El calendari lunar es basa en el curs de les fases lunars i consta de 12 mesos de 29 o 30 dies, sumant un total de 354 dies.

Calendari Lunisolar

L'any del calendari lunisolar dura globalment 365 dies, però els mesos segueixen les fases de la Lluna, és a dir, que tenen un mes intercalar cada cert temps per ajustar-se al cicle solar.

La Setmana

La setmana és un període arbitrari de 7 dies. Es creu que es deu als set planetes coneguts en l'antiguitat: Saturn, Júpiter, Mart, Sol, Venus, Mercuri i Lluna. També hi ha qui diu que són 7 perquè Déu va trigar sis dies a crear el món i el setè va descansar.

L'Era

Una era és un punt fix o data determinada d'un succés, des del qual es comencen a comptar els anys.

El Cicle

Un cicle és un període de temps o un cert nombre d'anys que, un cop acabats, es tornen a comptar de nou.

Calendari Gregorià

El calendari gregorià, el més utilitzat actualment, va ser establert pel Papa Gregori XIII (1502-1585). Aquest calendari va fer-se més precís, definint un dia de 24 hores i un any de 365 dies.

Compta els anys des del naixement de Crist, conegut com l'Era Cristiana.

Cal destacar que, anteriorment, l'emperador Constantí ja havia influït en l'organització del temps cristià, establint el diumenge com a dia de descans, un element que es va integrar en el calendari cristià posteriorment.

Calendari Litúrgic Cristià

La funció del calendari litúrgic cristià és recordar els fets principals de la història de Crist. Consta dels següents cicles:

Cicle Tardor-Hivern: Temps d'Advent i Nadal

El temps de preparació de Nadal és l'Advent. S'agafen 4 diumenges anteriors a Nadal amb les seves respectives setmanes. En aquestes 4 setmanes, la gent es prepara per a la festa fent decoracions, pessebres, etc.

La corona d'Advent consta de 4 espelmes en cercle que s'encenen una cada setmana, de manera que el dia de Nadal estan totes enceses.

Cicle Primavera-Estiu: Temps de Quaresma i Pasqua

El dia de Pasqua se celebra la resurrecció de Jesús. No hi ha data fixa, ja que depèn de la combinació de cicles lunar i solar. Se celebra el diumenge després del primer pleniluni que segueix l'equinocci de primavera. Pot caure entre el 22 de març i el 25 d'abril. Aquesta celebració va començar al segle II.

Calendari Hebreu o Jueu

El calendari hebreu és religiós. Els dies reben el nom de dia ordinal de la creació, sent 6 dies laborables i el setè, el Sàbat (repòs).

És un calendari lunisolar de 12 a 13 mesos. El dia comença a la posta de sol (aproximadament les 6 de la tarda) i té 24 hores; cada hora són 1080 halakim, i cada halakim són 76 regaim (instants).

Calendari Musulmà

El calendari musulmà és religiós; per a afers civils i quotidians, es fa servir el gregorià.

Dona nom als temps segons les grans festivitats religioses al llarg de l'any. Alguns dels seus mesos són:

• 1. Muharram (mes sagrat)
• 7. Rajab (abstinència)
• 8. Sha'ban (germinació)
• 9. Ramadà (gran calor)
• 10. Shawwal (aparellament d'animals)
• 11. Dhu al-Qa'dah

És un calendari purament lunar.

Les fórmules per a la conversió entre anys són:

• Any gregorià = Any musulmà + 622 - (Any musulmà / 33)
• Any musulmà = Any gregorià - 622 + ((Any gregorià - 622) / 32)

Calendari Hindú

El calendari hindú és un calendari lunisolar amb una durada aproximada de 354 dies. La setmana és de 7 dies. L'equivalència dels dies de la setmana és la següent:

• Diumenge: Ravi-vara
• Dilluns: Soma-vara
• Dimarts: Mangala-vara
• Dimecres: Budha-vara
• Dijous: Gurú-vara
• Divendres: Sukra-vara
• Dissabte: Sani-vara

Compta amb 6 estacions:

• Vesanta (primavera)
• Grichma (estiu)
• Varea (pluges)
• Sarad (tardor)
• Hermanta (hivern)
• Sisiva (frescor)

Compten els anys per eres, algunes de les quals són:

• 3102 aC: Kaliyuga
• 3078 aC: Lokakala
• 545 aC: Buda
• 59 aC: Samvat Vikramaditya
• 249 dC: Kulachuri

Calendari Budista

El calendari budista és un calendari lunar sense dies especials per assistir al temple ni per a la pregària. Els dies de lluna plena són festa.