Explorant les Cosmovisions Antigues i Científiques

Què és una Cosmovisió? Visió Antiga de Terra i Cels

Una cosmovisió és una visió del cosmos, una concepció de l’univers consolidada com una totalitat ordenada. El terme "cosmos" prové del grec i significa "ordre" o "harmonia", en contraposició al "caos".

La Terra en les Cosmovisions Antigues

Generalment, la Terra era considerada plana i el centre de l’univers (geocentrisme). No obstant això, hi va haver excepcions notables:

• Pitàgores i els presocràtics (com Tales i Anaximandre) ja suggerien que al centre de l’univers hi havia un gran foc.
• Aristarc de Samos va calcular la distància existent entre el Sol i la Terra, i va proposar un model heliocèntric, on la Terra no era plana ni el centre de l’univers.
• Hipàtia d'Alexandria va seguir i defensar les tesis d’Aristarc.

En aquestes cosmovisions, es buscaven elements primordials a la Terra, coneguts com a arkhé: terra, aigua, aire i foc. Més tard, a l’època d’Aristòtil, es va afegir un nou element a aquests: l’Èter.

Els Cels en les Cosmovisions Antigues

Els antics consideraven que al voltant de la Terra existien diversos cels o esferes. Els diferents planetes es trobarien a cada esfera. Creien que els planetes eren immòbils, és a dir, no es movien per ells mateixos, però les esferes que els envoltaven sí que giraven. També deien que l’univers era equivalent al sistema solar. Dins d’aquest univers, s’esmentava una última esfera: l’esfera dels estels fixos i les constel·lacions.

Característiques de les Cosmovisions Científiques

Les cosmovisions científiques van començar a aparèixer amb els primers filòsofs a partir dels segles V i VI a.C.

Principals Característiques

• Les idees que constitueixen una cosmovisió científica estan interconnectades i depenen les unes de les altres, formant un sistema coherent.
• Les idees no són aleatòries ni preses a l’atzar, sinó que se sustenten en arguments sòlids (basats en l’observació, l’experimentació i el raonament) i per l’aplicació d’un mètode rigorós (el mètode científic).
• A vegades, hi ha idees que s’accepten com a veritables sense haver estat comprovades o experimentades directament. Això es deu al fet que sobre elles se sustenten altres creences que es consideren veritables i que són fonamentals per a mantenir la coherència de tot el sistema o cosmovisió. La veritat d’algunes idees depèn que altres siguin també certes.
• Perquè un conjunt d’idees pugui ser definit com a cosmovisió, ha d’existir un consens general; és a dir, ha de ser compartit per una gran part de la societat. Una època determinada pot experimentar un canvi radical en la forma d’entendre el món, conegut com a revolució científica.