Expressió Corporal en Infants: Desenvolupament i Tècniques

El llenguatge corporal i gestual

La importància del llenguatge corporal i gestual

El llenguatge corporal i gestual engloba totes les manifestacions de l'infant amb el cos: gestos, moviments, somriures, mirades, etc. El cos actua com un element d'expressió, és a dir, l'infant l'utilitza per exterioritzar les seves necessitats. Les persones adultes han de prendre consciència del poder comunicatiu dels infants per mitjà d'aquesta forma d'expressió.

Períodes del llenguatge gestual

• Gest demostratiu: és l'estrat més primitiu i senzill; al principi és involuntari, però gradualment es fa de manera conscient. El nen o nena assenyala o indica allò que vol agafar o anomenar.
• Gest representatiu: sorgeix de la capacitat imitativa. Tots els infants representen gestos que observen en les persones adultes: escriure, caminar, cosir, acariciar...
• Gest simbòlic: s'utilitza per representar les idees per associació, per exemple: gestos de salutació, de comiat, d'afirmació, negació...

Diferents aspectes

• El llenguatge corporal com la forma de comunicació més primerenca.
• La revolució de l'expressió corporal amb el desenvolupament psicomotor.
• El procés d'aprenentatge a través de l'expressió corporal.

L'expressió corporal com a primera forma de comunicació

• La comunicació mitjançant l'expressió corporal en les primeres fases és la més eficaç. És imprescindible el paper que té la interacció amb les persones adultes amb qui conviu.
• En l'etapa del llenguatge corporal és imprescindible acariciar, abraçar... els infants per crear un ambient de proximitat i seguretat.
• La música, el ritme i el moviment esdevenen suports bàsics de l'expressió corporal i gestual.
• Els estudis realitzats per H. Moog van observar una resposta activa a la música.

L'expressió corporal i el desenvolupament

L'expressió corporal i el desenvolupament psicomotor

• L'expressió corporal està intensament vinculada amb el desenvolupament i les possibilitats psicomotrius.
• Hi ha molts exercicis que afavoreixen el domini de certs moviments i el seu encadenament, per treballar en aquest període. Per fer-los, el suport musical i rítmic són de gran ajuda.
• Gatejar, arrossegar-se, rodar, balancejar-se, marxar.
• En aquesta primera fase convé emprar ritmes de tipus binari.
• Introduir la improvisació.

L'expressió corporal com a interpretació de les paraules

• Els infants han de relacionar els moviments amb les paraules que ajudaran a visualitzar els seus actes i a donar-los sentit.
• Més endavant es pot passar a les frases per introduir diferents tipus de moviments: ascendents, ondulants, eteris i lleugers, feixucs...
• Cada frase ha d'anar acompanyada del moviment que li correspon i els nens i nenes estableixen una relació directa entre el moviment i la frase.
• També es poden fer servir onomatopeies per acompanyar moviments.

L'expressió corporal i la representació de la realitat

• Una altra possibilitat que enriqueix les estratègies anteriors és el ball d'imatges.
• Un recurs útil és l'ús del joc imitatiu a través de la imitació o simulació o simulacions d'animals, persones...
• També amb l'expressió corporal s'enllaça amb les activitats quotidianes.

El coneixement del cos a través de l'expressió corporal

• La utilització de cançons sobre l'esquema corporal ajuden a l'infant a reconèixer les parts del seu cos d'una manera més lúdica, ballant i gestualitzant les ordres o consignes que se li donen.
• A partir dels 3 anys es pot treballar a partir de la identificació de la imatge física.
• A mesura que l'infant té més coneixement de l'esquema corporal, es pot començar a treballar per parelles la imitació dels moviments del company.

Desenvolupament de l'expressió

• El desenvolupament de l'expressió emocional també es pot treballar des de l'expressió corporal, a partir de la imitació, que és una de les tècniques més utilitzades.
• També treballar a partir d'imatges sobre personatges.
• Organitzar jocs perquè els infants n'imitin els gestos i, a més, puguin construir petites històries.

Representació teatral i joc dramàtic

• La representació teatral es refereix a un espectacle, el teatre, amb l'objectiu de ser representat en un escenari.
• El joc dramàtic té per objectiu cercar una forma d'expressió on el que interessa no és el resultat sinó el procés de realització.

La representació teatral

L'apropament a la representació teatral en l'etapa infantil es pot fer des d'una doble perspectiva:

• Com a espectador.
• Com a actor/actriu.

a) La representació teatral suposa per als infants:

• Distribució de personatges.
• Repartiment de papers diferents.
• Coordinació dels uns amb els altres.

b) Els beneficis que proporciona són:

• Viure diferents situacions i sentiments.
• Potenciar la creativitat, a partir de diferents tipus d'expressió.
• Assimilar i dominar l'espai, el temps i l'esquema corporal.
• Desenvolupar l'expressió corporal, lingüística, plàstica i ritmicomusical.

El joc dramàtic

• La finalitat del joc dramàtic és la satisfacció de l'infant i el desenvolupament personal.
• Suposa la posada en acció de les capacitats expressives i comunicatives. També exterioritzar emocions, sentiments, desitjos i tensions amagades.
• Per tant, s'han de potenciar més activitats creatives i imaginatives.
• El joc dramàtic integra dos components expressius:

1. L'expressió dramàtica suposa la representació de personatges o situacions.
2. L'expressió corporal i gestual suposa la utilització de l'acció i el moviment per portar a terme la representació.

• La importància del joc dramàtic com a situació privilegiada per a l'avaluació del desenvolupament de l'infant.
• El joc dramàtic inclou:

a) La dramatització de cançons i poemes: estan estretament lligats, la diferència és que en les cançons la música emmarca l'acció. A partir dels 18 mesos és molt comú acompanyar els jocs amb cançons o poemes que poden ser de tipus: repetitiu amb un diàleg entre personatges o amb un narrador/a que dirigeix el joc dramàtic entre els personatges.

b) El mim: consisteix a actuar sense parlar; en comptes de parlar, s'ha de gesticular amb la cara i el cos. Dels 0 als 3 mesos és vital gesticular amb la cara per rebre estímuls del nadó que respon rient a aquest tipus de carantoines. Les cançons de falda i les que van acompanyades de gestos (sobretot facial), són un mitjà d'expressió que precedeix i acompanya la paraula. Ha d'interpretar els diferents papers dels personatges i de les accions i emfatitzar. A partir dels 3 anys són els mateixos infants els que començen a imitar l'educador/a quan els hi explica contes. També es pot fer una representació per endevinar esports, menjars, animals, etc.

c) Els putxinel·lis i els titelles: Els putxinel·lis són una mena de guants en forma de ninot. Els titelles articulats poden ser amb fils, varetes i d'ombres. Són fàcils de fer. De 3 a 9 mesos gaudeixen amb els titelles. Permeten parlar amb públic. És un recurs molt utilitzat sobretot en nens i nenes de 9 a 18 mesos. Estimula la curiositat.

Recursos del joc dramàtic

Són recursos que augmenten l'interès del nen o nena. Els infants podran convertir-se en personatges imaginaris, actuar i escenificar contes i moviments.

Recursos: màscares, maquillatges escènic, vestits de fantasia o disfresses i el text, la música i els sons.

La funció de l'educador/a

Amb els més petits ha de suggerir, organitzar i dirigir. Ha de participar en el joc dramàtic, però sense treure protagonisme als infants. Ha d'aprofitar les ocasions propícies per donar valors educatius i morals. També es poden fer correccions de postura i pronunciació, desenvolupar habilitats com la capacitat d'observació, creativitat, expressivitat... que contribuirà en el desenvolupament d'actituds positives.

La dansa

La dansa com a forma d'expressió rítmica i corporal

• La dansa és la integració del ritme amb el moviment corporal basada en un esquema concret.
• En els primers 18 mesos, moviments fets per l'educadora com el balanceig, jocs de falda...
• Tipus: dansa de rotllana, rotllana simple, rotllana mimada, rotllana dialogada, en línies, i en parelles.

a) Execució de la dansa:

• Menys de 18 mesos: asseguts formant una rotllana. L'educador/a indica que s'aixequin i continuïn la dansa. La roda pot reforçar-se amb un cercle dibuixat al terra que serveixi de guia.
• A partir dels 18 mesos: posició vertical del cos, els talons junts, la mirada cap endavant i les mans agafades. Quan s'hagi definit la forma geomètrica de la dansa l'educador/a dóna algunes indicacions importants.

b) El text: a les danses infantils, sovint hi apareix una petita història dels seus orígens i el perquè es balla d'una manera determinada. És interessant explicar als infants, com si fos un conte, la dansa que ballaran. En les danses dialogades s'ha de reforçar la importància i la comprensió del text.

Etapes evolutives

• Abans dels 18 mesos: jocs de falda, contacte corporal...
• Entre els 18 i els 24 mesos: els tipus de danses més utilitzades són la de la roda amb molt pocs moviments i mimades.

Exemples de danses

• Danses en què la música es basa en una melodia de repetició de moviments seguint el model A-B-A.
• Danses de rotllana on es produeixen moviments circulars acompanyats de flexions i moviments radials.
• Danses mimades, on el gest simula el text.

• Entre els 24 i 36 mesos: els tipus de danses més utilitzades són les de rotllana amb moviment rítmics i mimades.

Exemples

• Danses amb girs o canvis que motiven els jocs de persecució o la sortida de la rotllana.
• Danses mimades on el gest simula el text.
• Danses en línies amb algunes cançons.
• Les danses per parelles no són gaire freqüents en aquesta edat.

• A partir dels 36 mesos: les danses més utilitzades són aquelles que incorporen més tipus de moviments (a galop, peu coix...). A aquesta edat es poden utilitzar els tres tipus de dansa enunciats i variacions com les danses de joc. Cal destacar les cançons mimades que s'han de representar i cantar.