L'Expressionisme Alemany al Cinema: Orígens i Directors Clau

L'Expressionisme Alemany al Cinema

L'expressionisme va sorgir a Alemanya al començament del segle XX. Volia expressar l'horror i la humiliació d'Alemanya després del desastre de la I Guerra Mundial. L'expressionisme es caracteritza per la deformació de la realitat per a expressar de forma més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant prioritat a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat. Ho fa amb colors violents, la temàtica de soledat i de misèria, i amb atmosferes terrorífiques i inquietants.

Defensava la temàtica prohibida –allò morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit–, relacionat amb la solitud, el terror, el crim, la mitologia gòtica, el futurisme o la ciència-ficció. Volia traduir simbòlicament, amb línies, formes o volums, la mentalitat dels personatges i el seu estat d'ànim.

Mitjans i Tècniques de l'Expressionisme Cinematogràfic

Els mitjans que utilitzen els directors expressionistes per distorsionar la realitat i transmetre aquest ambient són:

• Il·luminació i fotografia tenebrosa a partir de clarobscurs: un sistema totalment artificial, amb contrasts. L'objectiu era crear ambients inquietants.
• Decorats sòrdids i truculents, dissenyats amb agressius angles i deformacions.
• Posada en escena.
• Interpretacions.
• Maquillatges i vestuaris exagerats, amb un estil gòtic.

El cinema expressionista acaba quan els directors marxen a Hollywood o Londres.

Directors Clau de l'Expressionisme Alemany

Robert Wiene

Robert Wiene és conegut per El gabinet del doctor Caligari. L'argument principal són els crims que cometia Cesare, hipnotitzat pel doctor Caligari. El missatge subliminal era el de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. Hi ha dues escenes al principi i al final, això fa que sigui un relat imaginari d'un boig.

Friedrich Wilhelm Murnau

Friedrich Wilhelm Murnau va fundar la seva pròpia productora. Va fer pel·lícules que volien expressar la seva subjectivitat, però sense alterar les formes reals de l'entorn. Nosferatu (1922) és una pel·lícula que explica el mite del vampir. Utilitza escenaris naturals i fa ús de l'accelerat i del ralentí.

Fritz Lang

Fritz Lang va dirigir Metrópolis (1926), la seva obra més important. Metrópolis representarà el cim de l'expressionisme d'ordre arquitectònic, com Caligari ho va fer en el pictòric.

Georg Wilhelm Pabst

Georg Wilhelm Pabst va afegir el psicoanàlisi a La caixa de Pandora. A partir de la vida de les seves protagonistes femenines, realitza una crítica amarga de l'Alemanya de la seva època, donant molta importància als sentiments i la realitat social del seu país.