Expressions llatines comunes i el seu significat

In fraganti (in flagranti [delicto]): “En delicte flagrant”, literalment, “mentre crema el delicte”. Aquesta expressió significa sorprendre algú en el moment de cometre un delicte o, més generalment, una acció d’amagat. Ipso facto: “En l’acte mateix”, a l’acte, immediatament. Amb aquest ablatiu llatí s’expressa la immediatesa amb què cal dur a terme una acció. Post meridiem: “Després del migdia”. Expressió emprada en les designacions horàries. Sine die: “Sense un dia [concret]”. Expressió complementària de verbs com ajornar, amb la qual s’indica la indefinició temporal respecte a la represa del tractament d’un afer o execució d’un projecte. Suo tempore: “Al seu temps, en el moment apropiat”. [in suo tempore] Ad hoc: “per a això”, expressament, a propòsit. Dit d’un organisme o d’una comissió creats per a un fi determinats. Ad nauseam: “fins la nàusea”. Es diu que una cosa se prolonga ad nauseam quan és excessivament llarga i tediosa. Bis: Adverbi emprat després de números per a indicar que es repeteixen; repetició d’una part d’una obra musical o peça afegida a un recital. Del llatí bis “per segona vegada, una altra vegada”. Ex abrupto: “D’una manera violenta, sobtada”. Cosa dita bruscament, sense preàmbul. Ex aequo [merito]: “a causa d’un igual mèrit”. Expressió emprada quan dos o més aspirants a un premi han obtingut la mateixa puntuació i, en conseqüència, el comparteixen a causa de la igualtat dels seus mèrits. Ex professo: “D’una manera manifesta”, expressament, a propòsit. Es diu d’allò que es fa especialment per a un fi determinat.

Gratis et amore: “Per favor i per amor”. Expressió indicativa d’una acció que hom fa sense esperar-ne res a canvi. In albis: “Amb vestits blancs”. l’expressió fa referència a la idea de fracàs, privació o mancança, en un principi dels coneixements de la fe cristiana, però generalitzada després a qualsevol àmbit. D’aquí ha passat a significar “en blanc, sense saber res”: [Estar in albis]. In crescendo: “En l’acte de créixer”; “en increment”, “en continu creixement”. In extenso: “en detall, sense ometre res”. In mente: “en el pensament”. Tenir alguna cosa in mente és no haver-la oblidat, tenir-la present, o bé tenir la intenció de fer-la. Lato sensu: “En sentit ampli”. Es diu de la interpretació generosa del significat d’un text. Stricto sensu: “en sentit estricte”. Motu proprio: “Per iniciativa pròpia”. Emprat quan es vol remarcar que algú actua segons la seva lliure decisió. Sic: Adverbi llatí que significa pròpiament “així”, d’on prové el seu significat derivat de “literalment”. Volens nolens: “volent o no volent”, És sinònim de “vulguis o no vulguis”.

De iure: “Segons el dret”, “de conformitat amb la llei”. Terme jurídic amb el qual es fa referència a qualsevol situació basada en el dret establert.

Dura lex, sed lex: “La llei [és] dura, però [és] llei”. Amb ella s’al·ludeix a la inflexibilitat de la llei. Ignorantia legis non excusat: “el desconeixement de la llei no excusa (de complir-la)”. Habeas corpus: “Tinguis el teu cos”. Fórmula jurídica que prohibeix empresonar un ciutadà sense ordre del jutge i ordena portar el cos del detingut davant el tribunal. Fa referència al dret de tot ciutadà arrestat o pres a comparèixer davant un jutge o tribunal. In dubio, pro reo: “En cas de dubte, a favor de l’acusat”. Aforisme jurídic que proclama la presumpció de la innocència de l’acusat en el cas que les proves de l’acusació no siguin prou clares. Pacta sunt servanda: “els acords deuen ser respectats”. Patria potestas: “La pàtria potestat”. Domini dels pares sobre els fills. Persona non grata: “Persona no agradable”. Expressió utilitzada en relacions oficials quan es vol manifestar que una persona no serà ben rebuda per part de qui fa la declaració. Si vis pacem, para bellum: “Si vols la pau, prepara la guerra”. Qui desiderat pacem, preparet bellum (= “qui vol la pau, que prepari la guerra”). Sovint és citada com a justificació de posicions militaristes. Sub iudice (adhuc sub iudice lis est): “El litigi és encara en mans del jutge”. Aquesta expressió ha quedat limitada a l’àmbit judicial. S’aplica sovint a la situació de secret d’un sumari que es troba en mans del jutge, és a dir, pendent de resolució.

Coitus interruptus: “coit interromput”. Mètode contraceptiu consistent a interrompre l’acte sexual i a efectuar l’home una ejaculació extravaginal. Delírium trèmens: “Deliri tremolós”. Pertorbació mental accidental que provoca al·lucinacions i tremolors, especialment freqüent en la síndrome d’abstinència de les persones alcohòliques. In vitro: “En un vidre”, és a dir, “en un recipient de vidre”. L’ús d’aquest complement, propi del llenguatge científic per tal d’indicar experiments fisiològics fets fora de l’organisme viu, en aparells especials, s’ha concretat i popularitzat en l’àmbit de la genètica i designa la proveta on es manipula l’òvul que ha d’ésser fecundat. Placebo: “complauré”. designa en medicina el fàrmac que, sense posseir cap propietat terapèutica, és capaç de sanar el malalt si aquest el pren convençut de la seva eficàcia. Rigor mortis: “Rigidesa de la mort”. Expressió emprada en l’àmbit de la medicina forense, que indica la rigidesa que adquireix un cadàver.

Curriculum vitae: “La carrera de la vida”. Expressió clàssica usada amb el significat de conjunt dels mèrits, acadèmics i/o professionals, acumulats per algú, la presentació dels quals és requisit, cada dia més indispensable, a l’hora d’optar a un lloc de treball. Dèficit: “[en] falta”. s’utilitza habitualment com a terme econòmic per tal d’indicar les mancances d’un pressupost o d’una operació econòmica. Últimament és usat com a sinònim de mancança. Hàbitat: “Habita”. indica el medi o lloc habitual on es mou i es desenvolupa una espècie vivent.

Gravamen: “Molèstia, càrrega”. Aquest mot llatí ha concretat el significat genèric en el de càrrega econòmica, és a dir, impost establert sobre alguns béns. Per capita: “Per caps”. Expressió metonímica emprada en l’àmbit econòmic quan es fan càlculs sobre la distribució de la riquesa d’un país en proporció als caps o individus que el formen. Prorrata/prorrateig: abreviació de l’ expressió llatina pro rata parte: “segons una part fixada, calculada”. La prorrata es la quota que correspon pagar a cadascú en una repartició feta proporcionalment a alguna cosa determinada. Ràtio: “Proporció”. Llatinisme freqüent en els càlculs econòmics. Referèndum (ad referendum): “[Perquè sigui sotmès a] consulta”. Aquesta construcció final significava el costum de sotmetre a la consulta del poble les decisions que prenia el senat. Avui, designa l’acte mateix de la consulta popular. Superàvit: “N’ha sobrat”. Un terme usual en l’àmbit econòmic, tot indicant els beneficis resultants d’un exercici o operació financera.