Expressions Llatines Essencials i l'Evolució del Llatí al Català

Expressions Llatines Generals

Casus belli

Motiu de guerra o de conflicte.

Conditio sine qua non

Condició imprescindible perquè passi alguna cosa.

Modus operandi

Manera de fer o d’actuar.

Modus vivendi

Manera de viure o d’adaptar-se a una situació.

Opera prima

Primera obra d’un artista o creador.

Primus inter pares

Persona que destaca dins d’un grup d’iguals.

Quid pro quo

Confusió en què es pren una cosa per una altra.

Rara avis

Persona o cosa molt especial o poc habitual.

Statu quo

Situació actual d’una cosa.

Totum revolutum

Confusió total, un embolic.

Vox populi

Quelcom que tothom sap o comenta.

Expressions Llatines Temporals

A posteriori

Després dels fets.

A priori

Abans dels fets.

Hic et nunc

Aquí i ara, immediatament.

In extremis

A l’últim moment.

In fraganti

Sorprès mentre es feia una cosa (sobretot dolenta).

Ipso facto

A l’instant.

Sine die

Sense data fixa.

Expressions Llatines Modals

Ad hoc

Fet expressament per a un fi concret.

Ad nauseam

Quan alguna cosa es repeteix fins a fer-se pesada.

Ex abrupto

D’una manera brusca o sobtada.

Ex aequo

Quan dues persones o equips queden empatats.

Ex professo

Fet expressament per un propòsit concret.

Gratis et amore

Fet de manera desinteressada i gratuïta.

In crescendo

En augment progressiu.

In extenso

Explicat amb tots els detalls.

Motu proprio

Per iniciativa pròpia.

Expressions Llatines Jurídiques

De facto

De fet, encara que no sigui oficial.

De iure

Segons la llei.

Dura lex, sed lex

La llei pot ser dura, però és la llei.

Habeas corpus

Dret a ser presentat davant un jutge si t’arresten.

In dubio, pro reo

En cas de dubte, es beneficia l’acusat.

Pacta sunt servanda

Els acords s’han de complir.

Persona non grata

Persona no benvinguda en un lloc.

Si vis pacem, para bellum

Si vols la pau, prepara’t per a la guerra.

Expressions Llatines Mèdiques

Coitus interruptus

Mètode per evitar l’embaràs interrompent el coit.

Delírium trèmens

Deliri amb tremolors, típic de l'abstinència d’alcohol.

Altres Expressions Llatines Comunes

Accèssit

Recompensa inferior al primer premi en un certamen.

Addenda

Notes addicionals afegides a un llibre o escrit.

Agenda

Llibreta per anotar coses a fer, programació d’actes.

Àlies / alias

Malnom o pseudònim.

Alter ego

Un altre jo, persona de confiança.

Desideràtum

Allò que es desitja aconseguir.

Esnob

Persona que vol aparentar més del que és per destacar.

Ex libris

Inscripció en un llibre indicant-ne el propietari.

Ínterim

Temps d’espera entre dues accions.

Lapsus

Error involuntari, com lapsus linguae (parlant).

Maremàgnum

Gran enrenou o confusió.

Memoràndum

Escrit que recull punts importants per recordar.

Plus

Quantitat addicional, normalment de diners o avantatges.

Postdata (P.D.)

Nota afegida després de signar una carta.

Quid

Punt clau d’una qüestió (ex: el quid de la qüestió).

Quòrum

Nombre mínim de persones necessàries per prendre decisions.

Rictus

Gest de la boca que deixa veure les dents.

Súmmum

Grau més elevat d’alguna cosa.

Vis còmica

Capacitat de fer riure.

Ultimàtum

Advertència final abans d’una acció contundent.

Casos de la Declinació Llatina

Nominatiu

Subjecte, Atribut.

Acusatiu (AC)

Complement Directe (què?, el, els, la, les), Complements Circumstancials (temps, mode, lloc).

Vocatiu

Per cridar, interpel·lar.

Genitiu

Complement del Nom (de...).

Datiu

Complement Indirecte (a qui?).

Ablatiu

Complements Circumstancials, amb una preposició ablativa davant o sense preposició.

Evolució Fonètica i Morfològica del Llatí al Català

1. Consonants Simples

• Inicials: Generalment es conserven. La L inicial es duplica (ex: LUPUS > llop).
• Interiors: Les consonants sordes es tornen sonores (T → D, P → B, C → G). La B es converteix en V. La D entre vocals desapareix.
• Finals: Desapareixen totes les consonants excepte L, R, S.

2. Consonants Agrupades

• Inicials: Quan S va seguida d’una consonant, es desenvolupa una E protètica inicial (ex: SCHOLA > escola).
• Interiors: Les consonants dobles es simplifiquen (ex: VACCA > vaca). Les consonants sordes es tornen sonores davant de líquides (ex: PETRA > pedra).

3. Combinacions de Consonants

• PS, SC → IX (ex: IPSE > eix)
• MN, GN → NY (ex: DAMNUM > dany)

4. Vocalisme Tònic i Àton

• Vocals Tòniques:
  • Ĕ, Ŏ (e, o breus) → E, O obertes (ex: TERRA > terra, PORTA > porta).
  • Ī, Ū (i, u llargues) → Es mantenen o es tanquen en I, U (ex: VĪNUM > vi, MŪRUS > mur).
• Vocals Àtones: Les vocals àtones, especialment les finals, tendeixen a reduir-se o desaparèixer, excepte la A en alguns casos.

5. Evolució de les Nasals

• M i N finals desapareixen (ex: PANEM > pa).
• MN, GN passen a NY (ex: SOMNUM > somni).

6. Evolució de les Líquides (L i R)

• La L entre vocals pot palatalitzar-se en LL (ex: FILIA > filla).
• La R intervocàlica es manté o desapareix en alguns casos (ex: CARUS > car).

7. Pèrdua de la Declinació Llatina

• Els casos llatins desapareixen i es redueixen a una forma única per al singular i plural.
• L’acusatiu llatí sol ser la base de la paraula catalana (ex: MURUM > mur).

8. Evolució de les Semiconsonants

• La J inicial del llatí es manté o canvia (ex: IAM > ja).
• La V inicial del llatí es conserva o canvia en B (ex: VĪNUM > vi, VETERANUS > veterà).

9. Diftongs

• AE → E (ex: CAELUM > cel)
• OE → E (ex: POENA > pena)
• AU → O (ex: AURUM > or)