Expressions Llatines Essencials i el Llegat Romà a Catalunya

Clasificado en Latín

Escrito el 16 de Octubre de 2025 en catalán con un tamaño de 12,77 KB

Locucions i Expressions Llatines Essencials

Mare magnum: Gran confusió.
Mea culpa: Per la meva culpa.
Memorandum: Allò que cal recordar.
Mens sana in corpore sano: Una ment sana en un cos sa.
Modus operandi: Manera d’obrar.
Motu proprio: Per iniciativa pròpia / Voluntàriament.
Non plus ultra: No més enllà.
Numerus clausus: Nombre tancat.
Opera prima: Primera obra.
Panem et circenses: Pa i jocs de circ.
Patria potestas: Poder patern.
Peccata minuta: Pecats menuts.
Per capita: Per caps.
Per saecula saeculorum: Pels segles dels segles / Per sempre.
Per se: Per si mateix / Per ell mateix.
Persona non grata: Persona no agradable.
Placebo: Agradaré.
Plus: Més.
Post data: Després de les coses donades.
Post meridiem: Després del migdia.
Post scriptum: Després d’allò que s’ha escrit.
Quid: El què.
Quid pro quo: Una cosa per una altra.
Quorum: Dels quals.
Rara avis: Au estranya.
Ratio: Càlcul / Compte / Proporció / Mesura.
Referendum: Plebiscit.
Requiem: Descans.
Rigor mortis: Rigidesa de la mort.
RIP (Requiescat in pace): Descansa en pau.
Sancta sanctorum: El més sagrat de les coses sagrades.
Senior: Més vell.
Si vis pacem, para bellum: Si vols la pau, prepara’t per a la guerra.
Sic: Així.
Sine die: Sense dia.
Sine qua non: Sense la qual no.
Snob: Esnob.
Sponsor: Fiador / Galant.
Statu quo: Estat en el qual.
Status: Posició social / Estat jurídic d’una persona.
Stricto sensu: Estrictament / En sentit propi.
Sub condicione: Sota la condició / Condicionalment.
Sub iudice: En mans del jutge / Pendent de resolució judicial.
Sui generis: Del seu propi gènere / Especialment.
Summum: El grau més alt al qual una cosa pot arribar.
Suo tempore: En el seu temps / En el moment oportú.
Superavit: Ha sobrat.
Supra: Amunt.
Sursum corda: Amunt els cors.
Totum revolutum: Tot regirat / Confusió total.
Transfert: Transfereix.
Tu quoque, fili mi: Tu també, fill meu?
Vademecum: Camina amb mi.
Vade retro: Torna’t enrere.
Vae victis: Ai dels vençuts!
Vale: Adéu.
Ubi sunt: On són?
Veni, vidi, vici: He arribat, he vist, he vençut.

Sintaxi i Partícules Llatines

Ús de la conjunció UT

Ut com a adverbi (adv) = COM

Interrogatiu.
Comparatiu.

Ut com a conjunció (conj)

Amb Mode Indicatiu (v. ind)

Valor temporal: QUAN.
Valor comparatiu: COM (en lloc d'ITA i SIC).

Amb Mode Subjuntiu (v. subj)

Valor completiu: QUE.
- Verbs de voluntat (negació: NE “que no”).
- Verbs d’esdeveniment (*accidit*, *evenit*, *fit*) (negació: UT NON “que no”).
- Verbs causatius (*facere*, *aedificare*) (el complement directe és resultat del verb).
- UT/NE + verbs de temor (*timere*, *vereri*, *in timore esse*).
  - NE: Si es té por que la cosa passi.
  - UT: Si es té por que la cosa no passi.
Valor final: PER A QUE / PER A + INF (negació: NE “per a que no”).
Correlació amb: EO, IDEO, ID CIRCO (amb aquesta raó), OB HANC CAUSAM, EA MENTE, EO CONSILIO (amb aquesta intenció).
Valor concessiu: ENCARA QUE.
Correlació amb: TAMEN “tanmateix”.
Valor consecutiu: DE TAL MANERA QUE.
Correlació amb: TALIS, TANTUS, QUALIS, IS, ITA.

Ús de la partícula NE

Adverbi (adv): NO. En oracions que expressen prohibició.
Conjunció (conj): QUE NO (conjunció completiva).
- Verbs de temor: el sentit contrari és SI.
Oració final negativa: PER A QUÈ NO / PERQUÈ NO.

Proposicions Subordinades Adverbials

Proposicions Consecutives

Mode subjuntiu.
Si la proposició principal porta un adjectiu comparatiu, la subordinada comença amb *quam ut*.
La conjunció *quin* s’usa amb proposicions principals negatives o interrogatives.
La proposició subordinada adverbial pot ser precedida pels adjectius *dignus* / *indignus*.

Proposicions Concessives

Acció real → mode indicatiu; acció irreal → mode subjuntiu.
Indicatiu: *quamquam*, *etsi*, *tametsi*.
Subjuntiu: *quamvis*, *ut*, *cum*, *licet*.
Indicatiu o subjuntiu: *etiamsi*.

Proposicions Condicionals

Tres tipus de condicions:

Fet real → Indicatiu.
Fet possible → Present o pretèrit perfecte de subjuntiu.
Fet irreal → Imperfet o plusquamperfet de subjuntiu.

Oracions Interrogatives

Interrogatives Directes

Expressen una pregunta i són sintàcticament independents.

Mode: Indicatiu, excepte si hi ha un cert dubte → Subjuntiu.
Interrogatives simples: Totals (resposta sí o no) o parcials (amb pronoms i adverbis interrogatius de lloc, causa, mode o temps).
Interrogatives dobles: Formades per dues proposicions que, encara que no poden tenir lloc al mateix temps, no s’exclouen.

Interrogatives Indirectes

Proposicions subordinades substantives o completives dependents d’un verb de l’oració principal que expressa idea de llengua, enteniment o sentit. El verb de la proposició subordinada va en subjuntiu, però en traduir-la pot ser indicatiu. Són introduïdes per partícules, pronoms i adverbis interrogatius.

El Llegat Romà a Catalunya: Ciutats Clau

Tarraco

Ubicació Geogràfica

Tarraco (actualment Tarragona) està situada a la comunitat autònoma de Catalunya, on és una província i, lògicament, forma part d’Espanya. A l’antiguitat, Tarraco era a Hispània, que estava dividida en tres províncies; Tarraco n’era la capital d’una, la Tarraconense o Hispania Citerior.

Ciutat Pre-romana

Abans de la romanització, Tarraco s'identifica amb un antic assentament indígena, poblat per Ibers. Aquests van tenir contacte comercial amb els grecs i fenicis assentats a la costa. Aquesta petita colònia, com menciona Tit Livi, rebia el nom de *Cesse* (*Kese*).

Fundació de la Ciutat Romana

L’any 218 aC, els romans van saquejar aquesta colònia després del primer enfrontament que tingueren amb els cartaginesos en la Segona Guerra Púnica. Després d’aquesta batalla, els romans crearen el *praesidium* (base militar) de Tarraco.

Empúries

Ubicació Geogràfica

Empúries va ser una ciutat grega i romana ubicada a la comarca gironina de l’Alt Empordà, concretament al municipi de L’Escala.

L’Empórion Romà

S. II aC: Arribada dels romans a la Península Ibèrica per frenar els cartaginesos durant la 2a Guerra Púnica.
218 aC: Gneu Corneli Escipió funda la primera base militar romana al nord de l’Empórion grega.
Els indigets no accepten els romans.
195 aC: Marc Porcí Cató elimina aquest focus de resistència i estableix el primer campament militar estable, el qual acaba sent una ciutat.
S. I aC: La ciutat romana i la ciutat grega s’uneixen física i jurídicament com a *Municipium Emporiae*.
Empúries tingué una gran importància en l’àmbit comercial. Els romans de rendes més altes controlaven les principals activitats econòmiques.
A partir del s. I dC, la ciutat entrà en decadència per diversos factors:
- La inutilització del port.
- Els conseqüents canvis dels fluxos comercials marítims.
- L’esplendor de Bàrcino i Tarraco, que relegaren Empúries a un segon lloc.
A partir del s. III, la població del *Municipium Emporiae* es traslladà a l’antiga *Palaiàpolis*, l’actual Sant Martí d’Empúries.

Distribució Urbanística

L’estructura d’Empúries era un rectangle de 700 metres per 350 metres limitat per una muralla.
Tenia una superfície de 20 hectàrees dividida en moltes *insulae*.
Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el Cardo Maximus i el Decumanus Maximus.

Bàrcino

Ubicació Geogràfica

Bàrcino estava situada al barri Gòtic de l’actual Barcelona, en una plana entre els rius Besòs i Llobregat, delimitada pel mar Mediterrani i per la serralada de Collserola al bàndol oposat.

Colònia Júlia Augusta Faventia Paterna Bàrcino

La ciutat romana de Bàrcino fou fundada per August entre els anys 15 aC i 5 aC.
Un cop finalitzaren les guerres entre els romans i els poblats del nord d’Hispània, August atorgà als soldats llicenciats que hi participaren part de les terres on s’ubica actualment Barcelona.
El nom oficial de la ciutat fundada fou *Colònia Júlia Augusta Faventia Paterna Bàrcino*.

Colònia: Bàrcino fou una colònia romana.
Júlia Augusta: Fou fundada per August, de la família Júlia.
Faventia Paterna: Els primers romans que s’establiren a la ciutat pertanyien a aquestes famílies.
Bàrcino: Nom amb el qual els laietans designaren el *Mons Taber* (*Barkeno*), on s'elevà la ciutat romana.

Distribució Urbanística

L’estructura de Barcelona era un rectangle, les cantonades del qual estaven retallades per adaptar-se al turó on es localitzava.
La seva superfície no superava les 10 hectàrees.
Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes:
- El Cardo Maximus, corresponent avui dia als carrers del Call i Llibreteria.
- El Decumanus Maximus, localitzat als actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.
A l’encreuament d’ambdues vies s’ubicava el fòrum de la ciutat, actualment situat a la façana oest de la plaça de Sant Jaume.

Ilerda

Fundació i Història

Situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com una important via de comunicació, des del Turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià.
La fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I aC. A l'època d'August va obtenir el títol de *municipium* i va ser monumentalitzada.
Va ser escenari destacat de les lluites de la guerra civil entre les tropes dels partidaris de Pompeu i les de Cèsar: la «Batalla d'Ilerda» (49 aC), descrita per Gai Juli Cèsar en el *De bello civili*.
Es diu que quan a una persona se li desitjava que passés per una mala experiència li deia: «Ilerdam uideas» (Que vegis Ilerda).

Distribució Urbanística

La muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió total de 23 hectàrees.
El sector més dinàmic de la ciutat era l'extrem est, on s'eixamplava el terreny pla. A la cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus s'alçaven unes grans termes públiques bastides al segle II dC.
Durant el segle III dC, Ilerda degué patir una forta crisi i molts edificis van ser abandonats. El 449, els sueus i bagaudes van atacar la ciutat, però es va refer.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: