Extincions Massives, Fòssils i Evolució: La Història de la Terra

L'Extinció dels Dinosaures: L'Impacte KT

La teoria més acceptada per explicar l'extinció dels dinosaures és l'impacte d'un meteorit de 10 km de diàmetre prop de l'actual Mèxic, fa aproximadament 65 milions d'anys. Aquest esdeveniment es coneix com a Impacte KT (de l'alemany Kreide, que significa Cretaci, i Tertiär, Terciari).

Conseqüències Globals de l'Impacte

L'impacte va emetre una gran quantitat de partícules a l'atmosfera, que van cobrir la Terra. Aquesta capa de pols va impedir que la llum solar arribés a la superfície, aturant la fotosíntesi de les plantes. La cadena alimentària es va col·lapsar, provocant la mort dels grans sauròpodes i altres espècies. En canvi, els petits mamífers van aconseguir sobreviure i, amb el temps, van colonitzar el món.

Evidències Clau de la Teoria

Hi ha dues evidències principals que recolzen aquesta teoria:

• Un cràter d'impacte a Mèxic: El cràter de Chicxulub, situat al golf de Mèxic, és el resultat directe de l'impacte del meteorit. Aquest cràter té un diàmetre impressionant de 180 km.
• Una fina capa d'Iridi: S'ha trobat una fina capa d'iridi en roques datades de fa 65 milions d'anys. L'iridi és un element molt rar a la Terra, però és abundant en els meteorits, la qual cosa estableix una clara relació amb l'impacte d'un cos extraterrestre.

Les Grans Extincions Massives de la Història

Al llarg de la història de la Terra, hi ha hagut diversos esdeveniments d'extinció massiva que han alterat dràsticament la vida al planeta. Les cinc extincions més grans són:

1. Ordovicià: Fa 450 milions d'anys.
2. Devonià: Fa 350 milions d'anys.
3. Permià: Fa 250 milions d'anys. En aquesta extinció, va desaparèixer aproximadament la meitat dels éssers vius.
4. Triàsic: Fa 200 milions d'anys.
5. Cretaci: Fa 65 milions d'anys. Aquesta és l'extinció que va causar la desaparició dels dinosaures.

Datació de Fòssils: La Prova del Carboni 14

Per conèixer l'edat dels fòssils i altres restes orgàniques, una de les tècniques més utilitzades és la datació amb carboni 14 (C14).

Com Funciona el Carboni 14 (C14)

El carboni 14 és un isòtop radioactiu del carboni més comú, el carboni 12 (C12). Un isòtop és el mateix element químic, però amb un nombre diferent de neutrons al nucli.

El C14 és inestable i radioactiu. Els éssers vius l'incorporen constantment mentre estan vius, a través de la respiració i l'alimentació. Quan un organisme mor, deixa d'incorporar C14, i aquest comença a desintegrar-se a una taxa coneguda. Mesurant la proporció de C14 restant en un fòssil en comparació amb la que hauria tingut en vida, es pot determinar la seva edat amb precisió.

Proves de l'Evolució Biològica

L'evolució de les espècies és un procés fonamental en la biologia, recolzat per diverses línies d'evidència:

Proves Biològiques: Òrgans Homòlegs

Els éssers vius presenten òrgans que, tot i adaptar-se a diferents funcions segons el medi on viuen, mantenen una estructura interna similar. Aquests són els òrgans homòlegs, i la seva similitud estructural suggereix un origen comú a partir d'un avantpassat compartit.

Proves Paleontològiques: Els Fòssils

Els fòssils i la seva datació proporcionen una evidència directa dels canvis que han experimentat les espècies al llarg del temps. El registre fòssil mostra la progressió i diversificació de la vida, documentant l'aparició i desaparició de diferents formes de vida en diferents èpoques geològiques.

Proves Moleculars: Mutacions Genètiques

L'evolució és un procés lent, però els canvis significatius poden sorgir a través de mutacions. Una mutació és un canvi inesperat en la informació genètica (ADN). Quan l'ADN es duplica, de vegades es produeixen errors que generen aquests canvis. Algunes mutacions poden ser beneficioses per a l'individu en el seu entorn, afavorint la seva supervivència i reproducció, i així impulsant l'evolució de l'espècie.