F.73 Els primers freds: Anàlisi de l'escultura de Miquel Blay

F.73 Els primers freds

Fitxa tècnica

Títol:

Els primers freds

Autor:

Miquel Blay

Cronologia:

1892

Tipologia:

Escultura exempta

Material:

Marbre blanc

Mides:

1,36 x 0,98 m

Estil:

Realista/Simbolista

Tema:

Anecdòtic i costumista

Localització:

MNAC (Barcelona)

Biografia de l’autor

Miquel Blay va començar el seu aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot. Entre el 1890 i el 1894, l’escultor va visitar Roma, període en què va adquirir una sòlida formació artística que li va valer el reconeixement de la seva obra i l’obtenció de nombrosos premis nacionals i internacionals.

Nomenat acadèmic espanyol a Madrid i, posteriorment, a Roma, va rebre nombrosos encàrrecs públics que va compaginar amb la seva tasca com a mestre escultor.

Context

L’any en què Blay va presentar aquesta obra a Barcelona, va coincidir amb una època de gran convulsió. Durant les darreres dècades del segle XIX, l’auge de les grans famílies burgeses va coincidir amb el creixement de les ciutats, alhora que la classe mitjana s’anava empobrint cada cop més. Els canvis també van afectar la duríssima realitat del món obrer. Seguint els models artístics de l’època, les classes benestants de finals de segle XIX eren molt sensibles a les manifestacions artístiques merament decoratives i de caire intimista, trencant així amb el costum, fins llavors preponderant, de decorar les cases amb temes de caràcter més religiós.

Descripció formal

Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal d’un ancià amb barba, acompanyat d’una nena, ambdós asseguts en un banc i completament nus. En la seva posició, l’ancià mostra una composició quasi simètrica marcada per angles i línies rectes. La jove, en canvi, presenta una composició dominada per la línia corba, que permet a l’escultor representar l’actitud de moviment cap al personatge central, que es manté estàtic amb els dos peus a terra.

En el tractament, l’escultor aplica un alt grau de realisme acompanyat d’una minuciositat extrema. Això s'evidencia en l’anatomia de l’ancià, especialment en la textura de la pell, la morbidesa i els plecs.