Factors Biològics i Cognitius del Llenguatge

Aparell Fonador

Format per la laringe, epiglotis, cordes vocals i llengua. Una sèrie d’òrgans que articulen sons a partir de l’aire aspirat i l’organització cerebral necessària.

Cervell

Àrea de Wernicke: Àrea del cervell encarregada de la decodificació auditiva de la funció lingüística, comprensió del llenguatge.

Àrea de Broca: Àrea del cervell relacionada amb la producció de la parla i el processament del llenguatge i la comprensió.

Gen FOXP2

La seva mutació va desencadenar una sèrie de canvis que van ser útils per al llenguatge, com el canvi de la morfologia de la mandíbula reduint el seu tamany, i també per a la construcció de connexions neuronals necessàries per al moviment dels llavis i la llengua articulant sons.

Aprenentatge

És la complexitat del llenguatge humà la que requereix d’aquest aprenentatge per tal d’establir una comunicació. De tots els factors esmentats, és l’únic de caire social i que, per tant, requereix d’un referent i de contacte social per poder parlar. La fase d’aprenentatge es dona durant els primers anys de vida fins als 7, on ja es troben definides les estructures que permeten l’aprenentatge i utilització del llenguatge i es perd la plasticitat del cervell per aprendre el llenguatge.

Teoria Innatista (Chomsky)

Teoria amb ressonàncies del racionalisme. Es pensa que en la ment humana hi ha una sèrie de principis lingüístics inserits al cervell, els quals reben el nom de gramàtica universal, ja que tothom la posseeix. Aquestes són unes estructures molt bàsiques presents en totes les llengües i també es considera que són molt poques, ja que es desenvolupen a partir de l’aprenentatge. La idea d’aquestes estructures va aparèixer a partir del plantejament que el llenguatge s’aprèn molt ràpidament i, per tant, hi ha d'haver alguna cosa en la nostra ment que ens permeti aprendre-ho a una velocitat molt gran.

“Si no existissin uns mínims no es podria desenvolupar el llenguatge”

Teoria Conductista

Desenvolupada per Skinner, un psicòleg conductista. És una disciplina que parteix del condicionament clàssic, doctrina que afirma que la psicologia ha d’estudiar la conducta tenint com a objecte d’estudi els diferents processos mentals i els processos realitzats segons les situacions. Estableix el principi que la conducta està relacionada amb l’aprenentatge del llenguatge i, per tant, el vincula d’una forma total, de manera que s’arriba a considerar un factor biològic.