Factors Clau del Registre Lingüístic i la Variació de la Llengua

El Registre Lingüístic: Variació i Adaptació Comunicativa

El registre lingüístic és la variació de la llengua que cada parlant fa en cada situació concreta per tal d'adaptar-se a la situació comunicativa. És evident que una mateixa persona, segons a qui es dirigeix, el tema de què tracta, el canal que empra (oral o escrit) i la finalitat que persegueix, usarà unes formes lingüístiques diferents.

Factors Determinants del Registre Lingüístic

1. El Tema: Especialització i Vocabulari

• El tema determina unes formes lingüístiques especials. Cada tema pot estar tractat en un grau d’especialització diferent.
• Es parla de temes especialitzats (ús d’un vocabulari més precís, amb termes procedents del llenguatge tècnic i cultismes) i de temes no especialitzats (temes generals).

2. El Nivell de Formalitat: Relació entre Interlocutors

Aquest factor ve donat per la relació entre els interlocutors. Segons la confiança en el tracte, i el lloc i la situació en què es troben, el text pot ser més o menys formal.

• La formalitat pot variar des de la màxima familiaritat fins a la màxima solemnitat.
• Un dels elements que més clarament evidencien les diferències en el grau de formalitat són les formes de tractament ("tu", "vostè" o "vós").
• El grau de formalitat pot ser: alt, mitjà o baix.

3. El Canal Utilitzat: Oral o Escrit

El canal utilitzat en la comunicació condiciona la selecció del registre. Bàsicament, el llenguatge verbal es pot transmetre per un canal oral o per un canal escrit.

• En general, la llengua oral és més espontània i el canal escrit ofereix més possibilitats d'elaboració. La tria de mots sol ser més precisa i les construccions sintàctiques, més acurades.
• Poden produir-se encreuaments entre un canal i l'altre. Així, una conferència és un discurs oral que ha estat escrit prèviament, i una nota escrita s'acosta a les característiques de la llengua oral.

4. El Propòsit o Intencionalitat del Text

El propòsit o intencionalitat amb què s'ha produït el text determina el registre utilitzat. Les intencions poden ser diverses: informar, convèncer, descriure, etc.

Diferenciem dues intencions principals en la producció de textos:

• Voluntat objectiva: El text presenta una informació o explicació més neutra, sense implicacions personals (ús de la tercera persona).
• Voluntat subjectiva: El text presenta una informació en què són evidents els sentiments de l’emissor (ús de la primera persona, ús d’un lèxic connotatiu).

Tipus de Registres Lingüístics