Factors Clau en Radiografia: kV, mAs, Reixetes i Tècniques

Variació de kV

kV baix

Si el kVp triat és massa baix, les estructures més denses (ossos) no seran travessades pels raigs X i s’obtindrà un contrast excessiu, necessitant més quantitat de radiació (mAs) per compensar i, per tant, més dosi al pacient. En alguns casos, es prefereix un elevat contrast, ja que els teixits tenen pràcticament la mateixa densitat òptica (com més densitat òptica, més absorció de radiació).

kV alt

Quan s’augmenta el kVp, els fotons de raigs X són més energètics. Això implica tenir un desavantatge: els raigs de dispersió tenen angles de dispersió més petits, la qual cosa fa més difícil eliminar-los amb reixetes. Al mateix temps, quan pugem el kVp, s’incrementa l’efecte Compton. Per contra, els seus avantatges són que l’ús de kVp alt augmenta la intensitat del feix de radiació (el kV augmenta qualitat i quantitat) i permet un menor temps d’exposició. (kV alt + raigs X més penetrants = menor temps d’exposició). Un altre avantatge és que els raigs més energètics interaccionen menys amb el pacient, és a dir, hi ha més percentatge de transmissió i, per tant, el temps d’exposició i la dosi rebuda seran menors. També disminueix el contrast. El motiu pel qual disminueix és perquè més radiació penetra els ossos; per tant, no serà blanc sobre negre, sinó que hi haurà més matisos. Els valors de contrast petit poden interessar per observar estructures amb radiopacitats molt diferents, per exemple, en radiografies de tòrax amb un kV alt. (Blanc = poc mAs; Molt kV i mAs = molt negre).

Variació de mAs

La variació de mAs afecta la quantitat de fotons de raigs X que es formen. Valors alts de mAs impliquen més dosi per al pacient. El programari de manipulació d’imatges pot corregir la densitat excessiva, no obstant això, el pacient haurà rebut una sobreexposició. Si els valors de mA són baixos, la imatge tendeix a ser més pixelada, és a dir, amb poca resolució, cosa que en part el programari corregeix. Les reixetes mòbils s’anomenen Bucky.

Reixetes Antidifusores

Factor de millora de contrast

La principal funció de la reixeta és millorar el contrast (tant espacial com de tonalitat). Es defineix el Factor de millora de contrast (K) com el contrast radiogràfic amb reixeta dividit entre el contrast radiogràfic sense reixeta. Els valors normals del factor de millora de contrast estan entre 1,5 i 2,5.

Límits de la reixeta i distància

Latitud de reixeta: interval de valors en els quals es pot utilitzar la reixeta.

SID (Source-to-Image Distance): distància focus-detector (o pel·lícula).

Conclusions sobre límits:

• Índex de reixeta alt: tall de reixeta més aviat (distància límit menor).
• SID més alt: distància límit major.

En les reixetes focalitzades, la relació geomètrica és diferent comparada amb la lineal, però també hi ha un límit d’ús (distància focus-detector) determinat per la reixeta. En cas contrari (si s’utilitza fora del límit), és a dir, a distàncies focus-detector no adequades, s’observa un tall de reixeta.

Freqüència de la reixeta

Definim la freqüència de la reixeta com el nombre de septes (espais buits on no hi ha plom) per cada cm. Les reixetes d’alta freqüència i amb un índex de reixeta alt presentaran una latitud menor.

Tècnica de l’Espai d’Aire

Avantatges

Separar uns 15 cm entre el pacient i el registre de la imatge evita una part dels raigs dispersos. Té un efecte similar al d’una reixeta d’índex aproximadament 8:1. És més efectiva amb els raigs de baix kV, ja que els d’alt kV són més directes, és a dir, tenen un angle de dispersió menor (són més penetrants).

Desavantatges

La imatge està magnificada, especialment si la SID és curta. Cal augmentar els mAs i, per tant, la dosi en el pacient, aproximadament un 10% més de mAs per cada cm d’aire.

Gràfiques de Flux Radiogràfic

Les gràfiques de flux radiogràfic són gràfiques que permeten al tècnic seleccionar les condicions segures de treball per a l’equip. S’emmagatzemen de forma digital a la consola de treball. N’hi ha tres tipus:

• Gràfica de refredament de l’ànode
• Gràfica de refredament del revestiment
• Gràfica de qualificació radiogràfica

La gràfica de qualificació radiogràfica representa quins paràmetres de kV, mAs i temps d’exposició són segurs per a l’equipament disponible.

La Regla del 15%

Com s’utilitza la regla del 15%? Augmentar el kVp en un 15% té un efecte similar en la densitat de la imatge (quantitat de raigs que arriben al detector) a duplicar els mAs. Això es deu al fet que un augment del kVp incrementa la penetració dels raigs X, permetent que més fotons travessin el pacient i arribin al detector, de manera similar a augmentar el nombre total de fotons produïts (mAs). Aquesta regla s’utilitza sovint per reduir la dosi al pacient (augmentant kVp i reduint mAs) o per ajustar el contrast.