Factors que Influeixen en l'Ocupació del Clot d'Espolla

1. Pluges abundants a l'alta Garrotxa

2. Infiltració a les conques dels rius Llierca i Borró

3. Escorrentia subterrània: aquifers

4. Alta precisió a l'estany de Banyoles

5. Diversos sobreeixidors.

6. Activació de surgències/bullidors de la zona

7. Ompliment de l'estany de Banyoles

8. Esclat de vida a l'estany d'Espolla

9. Drenatge de l'aigua a través del rec despolva.

10. Desnivell al salt de Martís

11. Desembocament al fluvial

Física de la Terra

1. Escorça: capa més externa i prima. Formada per roques riques en minerals silicats i aluminosilicats.

O: cobreix el 65%. Gruix d'uns 6 km composta per basalts i sabres, sota oceans i mars.

C: sota continents i plataformes. Gruix d'uns 30 km formada per granit.

2. Mantell: capa entre l'escorça i el nucli d'uns 2900 km, composta per roques riques en ferro i magnesi.

3. Nucli: capa més profunda i gruixuda, amb un gruix d'uns 3500 km, composta per ferro i níquel.

Química de la Terra

1. Litosfera: capa externa. Gruix d'uns 100 km. Formada per materials sòlids, rígids i fràgils.

2. Astenosfera: formada per materials del mantell. Gruix d'uns 600 km. Roques en estat sòlid, però plàstic (Pressió i Temperatura).

3. Mesosfera: formada per materials del mantell. Gruix d'uns 2200 km. Roques en estat sòlid (P) també plàstiques.

4. Nucli extern: capa en estat líquid (materials amb punt de fusió baix).

5. Nucli intern: capa en estat sòlid.

Volcans i Terratrèmols

Volcà: és una fissura o orifici de l'escorça que emet gasos, lava i fragments de roca a temperatures elevades.

Fases de l'Erupció Volcànica

Fase freatomagmàtica inicial: El magma entra en contacte amb un aqüífer a 150 m de profunditat, causant una erupció explosiva que esbotza la muntanya i forma el cràter circular de Santa Margarida.

Fase fissural amb petits cons: L’erupció s’estén per una fissura de 3 km i forma cons volcànics, com el de la Pomareda, amb menor explosivitat.

Fase estromboliana violenta: L’erupció es concentra en un punt, amb projeccions de piroclasts (lapil·lis i bombes volcàniques) que construeixen el con principal del volcà.

Fase freatomagmàtica secundària: Una nova interacció entre magma i un aqüífer a 80 m provoca explosions de vapor, amb capes de cendra i fluxos piroclàstics.

Fase efusiva: El magma desgasificat genera una colada de lava que s'estén i forma la Fageda d’en Jordà.