Factors Moduladors i Conseqüències de l'Estrès

Moduladors de l'estrès

Són factors que influeixen significativament en l'estrès. És a dir, són imprescindibles per determinar i predir quin serà el curs del procés d'estrès, però sense tenir un efecte causal directe.

• Moduladors de caràcter social: Inclouen el suport social, les pautes culturals, els recursos socials, etc.
• Moduladors de caràcter personal: Comprenen el gènere, l'edat, el nivell d'instrucció, les capacitats, les creences i expectatives, la personalitat, les experiències prèvies, etc.

Aquests moduladors existeixen encara que l'individu no estigui sotmès a estrès i l'afecten probablement sempre. No obstant això, en situacions estressants poden destacar per la seva capacitat de determinar gairebé tots els elements que constitueixen el nucli de l'estrès i, per tant, també les seves conseqüències, tant nocives com beneficioses.

Conseqüències de l'estrès

Les conseqüències de l'estrès poden ser positives o negatives, i el procés pot ser adaptatiu o no, segons com es desencadeni. S'ha relacionat sovint l'estrès amb alteracions en el rendiment i la salut. Tanmateix, l'estrès no és l'únic factor que hi influeix.

És a dir, el rendiment depèn de molts altres factors (com la formació o les capacitats individuals) i està influenciat per nombroses variables. Ara bé, és cert que una part del rendiment es pot veure afectada per l'estrès, en un cert grau. Amb la salut passa el mateix.

• Rendiment: Afecta criteris d'assoliment i habilitats.
• Salut: Pot influir en la patogènesi i la vulnerabilitat a agents patògens.

Conceptes clau en la resposta a l'estrès

• Homeòstasi: Conjunt de fenòmens d'autoregulació que intenten mantenir equilibrades les composicions i les propietats de l'organisme, especialment les constants vitals.
• Al·lòstasi: Procés pel qual s'alteren les constants vitals per adaptar-se a situacions de l'entorn, la qual cosa produeix una càrrega al·lostàtica.
• Habituació: Davant la presentació repetida de la font d'estrès, un succés que abans el provocava deixa de fer-ho. La resposta d'alerta és molt sensible a l'habituació quan els estímuls són d'intensitat moderada i espaiats en el temps, ja que permeten la recuperació.
• Enduriment: L'organisme esdevé menys sensible als efectes dels canvis. És possible que l'habituació i l'enduriment es produeixin simultàniament en les reaccions biològiques a l'estrès.
• Sensibilització: Davant d'estímuls intensos i seguits, l'organisme reacciona en major mesura. Les situacions d'estrès agut i moderat són adaptatives, mentre que els estats crònics d'estrès són nocius per a la salut i l'adaptació.
• Tolerància: Quan un organisme s'ha recuperat d'un episodi agut d'estrès, encara que aparentment estigui com abans, en realitat ha variat la seva tolerància a la situació. La recuperació pot ser més ràpida en un segon episodi, la qual cosa indica una major capacitat de recuperació.
• Tolerància creuada: Es produeix quan la tolerància a una font d'estrès es pot transferir parcialment a una altra de diferent.