Factors i Paradoxes de la Globalització: Polítics, Econòmics i Culturals

Factors Polítics de la Globalització

• Permeabilitat de les fronteres i interdependència: Erosió de la sobirania dels estats, facilitada per les TIC. La globalització ha difuminat les fronteres amb l’aparició de noves realitats com l'OCDE, la UE, i grans organitzacions no governamentals (ONG) com Metges Sense Fronteres.

• El dilema de l'Estat (Daniel Bell): «L’Estat és massa petit per a alguns problemes i massa gran per a altres». La cooperació estatal és necessària.

• Transició d’un món unipolar a un món multipolar.

• Nova burocratització i uniformització:

  • Una nova versió de la burocratització weberiana: La McDonaldització de la societat (George Ritzer).
  • Els «no-llocs» (Marc Augé): Uniformització de l’espai. Aparició d’espais neutres sense una identitat pròpia.

Factors Econòmics de la Globalització

• Creixement del comerç internacional: Representat per organitzacions com l'OMC.

• Cadenes globals de productes: Una economia mundialitzada (mundialització de la cadena de muntatge).

• Tecnoeconomia i finances: Transició de l'economia productiva a l'economia financera o electrònica (societat postindustrial). Actualment, el que genera beneficis és l’especulació monetària i la capacitat de moure i invertir diners. Cada dia es mouen grans quantitats de capital.

• Nova pobresa mundial: Aparició d’un precariat global. Una nova injustícia global manifestada en diferències de drets (polítics, laborals, etc.) reconeguts entre països.

Paradoxes Culturals de la Globalització

• Pluralitat vs. Uniformització: La globalització ha portat al sorgiment de societats plurals i multiculturals (fenomen de la colonització inversa), i al mateix temps a una uniformització de patrons culturals (ex. la «generació Harry Potter», on generacions comparteixen un referent comú).

• Dissolució de l’individu i internacionalització del jo: La globalització dissol l’individu en grans estructures i xarxes, però al mateix temps permet una «internacionalització del jo» (mitjançant #hashtags, youtubers, influencers).

• Cosmopolitisme vs. Identitarisme:

  • Foment del cosmopolitisme («el meu món és el món»: elits globals).
  • Ressorgiment d’identitats culturals, fonamentalismes i xenofòbia («el meu món és millor»).

• El xoc de civilitzacions (Samuel P. Huntington): Els conflictes futurs seran bàsicament culturals. La identitat serà un element cada vegada més important per entendre els conflictes.