Factors i Variables en la Memòria: Entrada, Consolidació i Recuperació

El procés de la memòria implica diversos factors i variables temporals a tenir en compte:

• Característiques del subjecte receptor.
• Factors contextuals o de context.
• Factors relacionats amb les activitats o estratègies (per optimitzar la memòria).
• Tipus d’informació a emmagatzemar i recuperar.
• Tipus de tasca (de recuperació).

En resum, el procés de la memòria implica: el subjecte, l'activitat o estratègies, el context, el temps transcorregut, el tipus d’informació i el tipus de record adquirit.

Els elements que intervenen tenen diferents variables:

• Característiques del subjecte.
• Operacions o estratègies.
• Característiques del material.
• Característiques de la prova de record.
• Factors contextuals.
• Factors temporals.

Factors relacionats amb les característiques del subjecte

A) Actitud

Les idees més afins al subjecte són més memoritzades. L'actitud és un factor motivador.

B) Coneixement previ

L'experiment de Groot amb els escacs va destacar el paper de la memòria, la percepció visual i l'experiència prèvia. La capacitat per percebre el tauler d’escacs com un conjunt organitzat permet organitzar el material segons un model significatiu i subjecte a lleis.

C) Motivació

L'experiment de Lars-Göran Nilsson va mostrar que la motivació és un aspecte col·lateral. Els subjectes motivats dedicaran més temps, major concentració i intent de comprensió del contingut. La motivació incideix de manera indirecta, fent que el subjecte aporti més recursos.

D) Factors emocionals del subjecte

Cal diferenciar entre un factor de subjecte (soc una persona ansiosa) i un factor de context (la situació em posa ansiosa). Un factor de subjecte és un estat emocional permanent, un tret de personalitat. Es considera un factor de context intern.

E) Factor de personalitat

Aquest és un factor de subjecte. La Llei de Yerkes-Dodson estableix una relació d’U invertida entre l'arousal i l'execució (performance): el nivell màxim d’activació està inversament relacionat amb la dificultat de la tasca.

Dins les teories de la personalitat, la teoria de H.J. Eysenck relaciona la personalitat amb dimensions ortogonals en els vectors de: neuroticisme/estabilitat (N) i extraversió/introversió (I). Segons aquesta teoria:

1. El reforç és millor en extravertits; el càstig empitjora més en introvertits.
2. Els introvertits són més susceptibles a la distracció.
3. Els introvertits són més afectats per respostes de competició.
4. Els introvertits tarden més temps a recuperar informació del magatzem.
5. Els introvertits tenen un criteri de resposta més caut.
6. Els extravertits tenen una memòria superior en intervals de retenció curts, al contrari que en intervals llargs.