Les Fal·làcies Lògiques Més Comunes: Guia Completa

Fal·làcia Ad Populum: L'Apel·lació a l'Emoció

La fal·làcia ad populum ("al poble") es produeix quan, en un argument, s'ometen les raons pertinents que podrien portar a l'afirmació o rebuig de la seva conclusió. En lloc d'això, s'utilitzen i s'invoquen, com a raons, fets o circumstàncies (suposats o reals) amb l'única finalitat d'excitar els sentiments i les emocions de l'auditori.

Argument Ad Misericordiam: La Compasió com a Raó

Una subespecificació molt habitual de la fal·làcia ad populum és l'anomenat argument ad misericordiam. Aquest s'utilitza per inspirar compasió i obtenir, a través d'ella, l'assentiment a una conclusió.

Sofisma Patètic: L'Ús de Termes Emocionals

També es pot produir l'efecte passional d'aprovació o desaprovació a través del que s'anomena sofisma patètic. Aquesta fal·làcia consisteix a utilitzar termes carregats de connotacions positives o negatives per causar efectes en l'auditori. Per exemple, una persona es refereix a l'avortament com un assassinat, a uns terroristes com un moviment polític llibertari, o a una opció política com la veu del poble.

Fal·làcia Ex Populo: La Veritat per Consens

La fal·làcia ex populo ("des del poble") consisteix a donar suport a una conclusió pel simple fet que una majoria de gent hi està d'acord o perquè és una opinió comunament acceptada. També es considera quelcom rebutjable perquè s'al·lega que tothom ho rebutjaria. Altres noms per referir-se a aquesta fal·làcia són argumentum ad numerum o veritat per consens.

Fal·làcia Ad Verecundiam: L'Apel·lació a l'Autoritat

La fal·làcia ad verecundiam ("a l'autoritat") es produeix quan es recorre al sentiment de respecte o admiració que es té cap a una autoritat per obtenir així l'assentiment d'una conclusió. S'apel·la a una autoritat que no està ben vist de discutir o a la qual es guarda reverència, per exemple: "tothom sap que...", o "fins i tot un nen s'adonaria que...". Així es pot protegir un dogma, fent sentir la vergonya de refutar una autoritat incontestable, tot buscant el silenci de l'interlocutor.

Nosaltres podem recórrer de forma legítima al criteri d'autoritat per fonamentar les nostres afirmacions sempre que acudim a un expert en la matèria. Cometem la fal·làcia, però, quan la persona a qui s'atribueix l'afirmació no és cap especialista o entès en la matèria, i la seva opinió no té valor per molt eminent que pugui ser en altres assumptes.

Falsa Autoritat: Quan l'Expert no ho és

Així parlem de falsa autoritat. Això passa en molts anuncis on surt un individu indeterminat amb bata blanca recomanant una pasta de dents, o on es parla que "recents estudis demostren" que tal crema elimina les arrugues i els símptomes de l'edat.

Fal·làcia Ad Ignorantiam: L'Argument de la Ignorància

La fal·làcia ad ignorantiam ("a la ignorància") es caracteritza pel fet de pretendre que una cosa és falsa perquè no se'n té coneixement o perquè no s'ha provat la seva veritat.

Fal·làcia de Petitio Principii: La Petició de Principi

La fal·làcia de petitio principii es produeix quan, en la nostra demostració, ens recolzem precisament en allò mateix que intentem demostrar, entrant així en una estructura reflexiva o cercle viciós. També passa quan es dona per suposat quelcom que no ha estat provat o és només opinable i que, per tant, no s'ha d'acceptar. Per exemple: "no es pot discutir la superioritat moral de l'esquerra perquè és el seu caràcter diferencial."