Fal·libilitat i Llibertat en Descartes: Enteniment i Voluntat
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,71 KB
L'home: Fal·libilitat i Llibertat (Enteniment i Voluntat) - Meditació IV
Fal·libilitat
L'home és constitutivament fal·lible. Per la manera com estem fets, caiem fàcilment en l'error. L'error ve d'un desencaixament de l'enteniment i la voluntat en l'establiment de judicis.
- Enteniment: limitat
- Voluntat: il·limitada
La facultat de voler coses és il·limitada. Ens plantegem coses que volem aconseguir contínuament. En canvi, l'enteniment té un límit; conèixer és costós.
Hi ha una relació entre la voluntat i l'enteniment. L'enteniment va progressant i arriba un punt que la voluntat ens fa decidir si una cosa és certa o falsa. Posa la fi en el procés d'aprenentatge. La voluntat emet el judici i l'enteniment l'accepta.
La voluntat es pot precipitar i acceptar conceptes falsos com a vertaders. D'aquí ve l'error.
Llibertat
Una voluntat il·limitada remet a la qüestió de la llibertat: lliure significa no limitat.
La llibertat és la possibilitat de dirigir-se a una cosa o a una altra (ni que sigui el contrari): lliure albir. Tot el que fem té una opció alternativa. L'enteniment analitza els factors implicats (pros i contres).
La consideració final de la filosofia de Descartes
El resultat de la filosofia cartesiana diu que hi ha tres àmbits diferents de la realitat o substàncies.
Una substància és tota aquella realitat que existeix de tal manera que no necessita res per ser ella mateixa. És tot allò que existeix per si mateix.
Substància infinita: Déu
Déu és una substància perfecta i infinita; és etern, immutable, absolut (independent), omnipotent i omniscient.
Substància pensant: Jo
El Jo és una substància finita i imperfecta que es caracteritza per la capacitat de concebre, voler, no voler, afirmar, negar, imaginar i sentir.
Substància extensa: Món
El Món és una substància imperfecta i finita de la qual podem distingir dues qualitats:
Qualitats primàries
Es divideixen en:
- Atributs presents necessàriament en totes les coses, que són l'extensió en longitud, amplitud i profunditat.
- Modes, que són característiques que, tot i mancar o variar, permeten seguir pensant la substància com a tal: magnitud, figura, situació, moviment, durada i nombre.
Qualitats secundàries
Es corresponen amb les dades dels sentits, com són el color, el gust, el tacte i el so. Aquestes ens aporten un coneixement més sotmès a possibles errors que el que ens aporta l'estudi de les qualitats primàries, que, com que són copsables per la ment, són més fàcilment verificables.