Farmacologia i Cures en la Gent Gran: Guia Essencial

Clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,9 KB

Farmacologia en la Gent Gran: Consideracions Clau

L’edat altera la resposta farmacocinètica: l’absorció, la distribució, el metabolisme i l’eliminació.

Errors d'Indicació en la Medicació Geriàtrica

En els ancians amb pluripatologia o multisímptomes és temptador donar-los molta medicació. És necessària la vigilància clínica estricta i valorar la qualitat de vida del pacient.

Administració de Fàrmacs en Persones Grans

Les diferents vies d'administració de fàrmacs necessiten una vigilància especial en els ancians.

Incompliment Terapèutic: Causes i Gestió

L'incompliment del tractament anomena una situació en la qual la conducta de la persona o del cuidador no coincideix amb el pla terapèutic acordat amb el professional de la cura.

Factors d'Incompliment en la Gent Gran

  • Complexitat del tractament o del sistema de cures.
  • Falta de recursos econòmics.
  • Mala previsió de les necessitats.
  • Efectes secundaris.
  • Dificultat per a l’enteniment.
  • Disminució sensorial: memòria, auditiva, motora, visual, nivell d’instrucció.
  • Desconfiança en el tractament.
  • Relació terapèutica deficient.
  • Aïllament i manca de recolzament.

Manifestacions de l'Incompliment Terapèutic

  • Afirmació de l’usuari o d’una altra persona significativa de l’incompliment.
  • Augment de les complicacions.
  • Augment dels símptomes.
  • Cites a les quals no acudeix.
  • Marcadors dels nivells en sang.

Criteris de Resultats en l'Adherència al Tractament

L’ancià i la família han de:

  • Descriure el procés de la malaltia i el règim terapèutic per al control dels símptomes.
  • Especificar les modificacions que ha d’introduir en els seus hàbits.

Pla de Cures per Fomentar l'Adherència

  • Fomentar l’empatia, augmentar la confiança amb l’equip.
  • Introduir els canvis necessaris en l’estil de vida.
  • Valorar periòdicament les expectatives (si està content amb el resultat).
  • Evitar tractaments crònics i reavaluar periòdicament la necessitat de continuar per tal que els efectes secundaris no siguin un motiu d’abandonament.
  • Per evitar els canvis de medicació per part del pacient cal demanar-li que llegeixi en veu alta les etiquetes per identificar el nivell de dificultat per a l’individu.

Adequació de les Explicacions sobre la Medicació

  • Tenir en compte la capacitat intel·lectual de l’ancià.
  • Fomentar la retroacció (feedback).
  • Adequar l’idioma i el llenguatge.
  • Simplificar els noms, substituir-los per un pseudònim si ho necessita.
  • Donar, preferentment, els preparats ajustats a la dosi prescrita.
  • Evitar que l’ancià hagi de partir-los.
  • Informar sobre les dosis, la via, la presentació, l’horari i les possibilitats de canvi d’aquestes.
  • Intentar respectar les hores de descans.
  • Informar de les compatibilitats del fàrmac.
  • Informar dels senyals d’alarma i de l’actuació, i de la necessitat de posar-se en contacte amb el metge/infermer si té cap reacció, si empitjora i/o si té algun dubte.
  • Cures de seguiment necessàries.
  • Oferir informació escrita (lletra gran i clara).
  • Proporcionar una còpia per a un familiar/cuidador.
  • Informar dels recursos i dels suports disponibles a la seva zona (per exemple: aprendre a posar-se injeccions).

Dispositius d'Ajuda per a l'Adherència Terapèutica

Són instruments que milloren o faciliten el compliment terapèutic:

  • Per adequar la vista.
  • Estratègies de memòria.
  • Per millorar el tacte.

Canvis en el Sistema Immunitari Associats a l'Envelliment

Els canvis que es produeixen en les defenses són els següents:

  • La producció d’anticossos, la resposta limfocitària i les al·lèrgies disminueixen.

Les complicacions derivades d’aquests canvis són les següents:

  • Els ancians presenten menys resistència enfront de les infeccions, un major nombre de complicacions i una major gravetat.

En els ancians, la presentació de la infecció té les característiques següents:

  • Major dificultat i retard en el diagnòstic.
  • Existència d’altres patologies que en compliquen el diagnòstic i l’evolució.
  • Presència d’altres símptomes larvats més apagats o que apareixen a poc a poc.
  • Resposta febril anòmala generalment menys elevada; pot estar absent, passar inadvertida o aparèixer tardanament.
  • La taquicàrdia és freqüent com a resposta a la infecció, però la freqüència cardíaca en les persones majors varia per diversos motius; se n’han de valorar els canvis.
  • Signes físics de valoració més difícil.

Entradas relacionadas: