Farmacologia i Tractament de les Patologies Digestives (Úlcera, RGE, Diarrea)

Farmacologia i Tractament de les Patologies Digestives

El sistema digestiu ajuda a digerir els aliments i a assimilar els nutrients essencials.

Úlcera Pèptica: Causes, Agents i Tractament

L'úlcera pèptica és una àrea excoriada de la mucosa causada pel suc gàstric. La seva aparició és el resultat d’un desequilibri entre els agents irritants locals i els agents protectors.

Agents Irritants

Agents Endògens

• Secreció àcida del suc gàstric: Format per l'HCl (Àcid clorhídric) i pepsina.
• Enzims proteolítics.
• Àcids biliars.

Agents Exògens

• Helicobacter pylori.
• Productes químics com antiinflamatoris, alcohol, cafeïna.
• Hàbits de vida poc saludables.

Agents Protectors de la Mucosa Gàstrica

• Secreció de moc per part de les cèl·lules mucoses.
• Secreció de bicarbonat (HCO3).
• Ràpida reparació de l’epiteli mucós.
• Bona vascularització per aportar els nutrients que fan les cèl·lules més resistents als agents irritants.

Tractament de l'Úlcera Pèptica

Tractaments No Farmacològics

• Dieta adequada.
• Evitar tabac, alcohol i alguns medicaments irritants.

Tractaments Farmacològics Clau

• Inhibidors de la bomba de protons (IBP).
• Antihistamínics H2.
• Protectors de la mucosa.

Inhibidors de la Bomba de Protons (IBP)

Principi actiu: Esomeprazol, Lansoprazol, Omeprazol, Pantoprazol.

Mecanisme d’acció (MA): Els fàrmacs IBP bloquegen el mecanisme principal que produeix àcid a l’estómac (bomba K/H). Com que aquesta inhibició és irreversible, l’efecte dura molt de temps. Això permet prendre només una dosi al dia, i una sola dosi pot mantenir l’efecte durant 2-3 dies.

Característiques: Són làbils en medi àcid, per això els preparats orals estan recoberts (coberta entèrica).

Reaccions adverses (RA): Escasses. Tractaments llargs (anys) poden facilitar l’aparició d’osteoporosi per alteració de l’absorció de calci.

Aplicacions terapèutiques (AT): Úlcera duodenal, úlcera gàstrica, esofagitis per reflux.

Antihistamínics H2

Principi actiu: Cimetidina, Famotidina, Ranitidina.

Mecanisme d’acció (MA): Inhibició de la secreció àcida per bloqueig selectiu dels receptors H2 de la histamina, accelerant la cicatrització de les úlceres.

Característiques:

• S’han d’administrar a la nit quan la secreció d’histamina és més elevada.
• L’efecte antisecretor dura 10-16 hores.

Reaccions adverses (RA): En general són escasses. A nivell del SNC: confusió i cefalea.

Aplicacions terapèutiques (AT): Úlcera duodenal (profilaxi i tractament), úlcera gàstrica, esofagitis per reflux.

Protectors de la Mucosa Gàstrica

Principi actiu: Sucralfat, Misoprostol.

Mecanisme d’acció (MA): Formen un dipòsit sobre la zona ulcerada que actua de barrera a l’atac pel suc gàstric.

Erradicació de l'Helicobacter Pylori

El tractament consisteix en la combinació de tres tipus de fàrmacs:

• Antibiòtics.
• Inhibidors de la bomba de protons (IBP) i/o antihistamínics H2.
• Sals de bismut.

Dispèpsia (No Ulcerosa o Funcional)

La dispèpsia es manifesta com una digestió pesada o qualsevol tipus de molèstia abdominal, com ara regurgitació del contingut de l’estómac, sabor desagradable a la boca, cremor, sensació de plenitud o producció d’eructes.

Tipus de Dispèpsia: Orgànica vs. Funcional

Dispèpsia orgànica: La causa és identificable i específica, i es pot detectar mitjançant proves mèdiques.

Causes:

• Úlcera pèptica.
• Reflux.
• Gastritis.
• Helicobacter pylori.
• Càlculs biliars.
• Pancreatitis.
• Intoleràncies alimentàries.
• Efectes secundaris dels medicaments.
• Càncer.

Dispèpsia funcional: És la més comuna. Es diagnostica quan els símptomes persisteixen, però no es troba cap causa orgànica o malaltia que els justifiqui.

Reflux Gastroesofàgic (RGE)

Tractament del Reflux Gastroesofàgic

Tractament No Farmacològic

• Canvis en els hàbits de vida.
• Cirurgia (en casos severs).

Tractament Farmacològic

• Antiàcids i antiulcerosos.
• Procinètics.

Antiulcerosos i Antiàcids

Principi actiu: IBP, Antihistamínics H2.

Mecanisme d’acció (MA):

• Antiàcids: Fan pujar el pH de l’estómac, alleujant el reflux i la cremor.
• Formes líquides: Neteixen l’esòfag de l’àcid regurgitat. Actuen ràpid (menys de 15 min), però duren poc (menys d’1 hora).
• Antiulcerosos: Redueixen la producció d’àcid, augmenten el pH, calmen els símptomes i curen les lesions.

Procinètics: Funció i Reaccions Adverses

Principi actiu:

• Benzamides: Cisaprida, Metoclopramida (Primperan).
• No benzamides: Domperidona (Motilium).

Mecanisme d’acció (MA): Ajuden a que el contingut de l'estómac i els intestins es mogui amb major eficàcia al llarg del tub digestiu.

Reaccions adverses:

• Cisaprida: Efectes no molt greus.
• Metoclopramida: Efectes neurològics com somnolència i fatiga. En dosis altes provoquen trastorns de moviment, ja que el medicament passa la barrera hematoencefàlica.

Aplicacions terapèutiques: Reflux gastroesofàgic, trastorns del trànsit intestinal, vòmits.

Nàusees i Vòmits: Causes i Antiemètics

El centre del vòmit es troba situat bilateralment al bulb raquidi.

• Vòmits: Expulsió forçada del contingut gàstric.
• Nàusees: Sensació desagradable que anuncia la proximitat del vòmit.
• Arcades: Moviment que no deriva en l’expulsió del contingut gàstric.

Les nàusees i els vòmits són símptomes de malalties molt diferents, així com reaccions adverses (RA) de molts fàrmacs. Per tractar-los cal esbrinar la causa i evitar-la o tractar-la.

Medicaments Antiemètics i Emetitzants

Antiemètics:

• Anticolinèrgics: Escopolamina.
• Antihistamínics: Dimenhidrinat (Biodramina, Cinfamar).
• Benzamides: Metoclopramida, Cleboprida.
• Neurolèptics: Fenotiazides, Butirofenones.
• Antiserotonèrgics: Ondansetron (Zofran).

Fàrmacs emetitzants (indueixen els vòmits): Apomorfina, Ipecacuana.

Diarrea: Tipus, Causes i Tractament

La diarrea és l'augment de la freqüència, el contingut líquid o el volum de la descàrrega fecal.

Tipus de Diarrea

• Diarrea osmòtica: A l’intestí hi ha soluts hidrosolubles no absorbibles que retenen l'aigua i provoquen la diarrea. Es produeix en la intolerància al sucre i millora amb el dejú.
• Diarrea secretora: L'intestí prim i el gros secreten més electròlits i aigua de la que absorbeixen. Entre els secretagogs hi ha les toxines bacterianes, els virus enteropatògens, greixos o fàrmacs.
• Diarrea exudativa: Es presenta en diferents malalties de la mucosa que cursen amb inflamació, ulceració o tumefacció de la mucosa.
• Diarrea per disminució del temps d’absorció: Té lloc quan el quim no està en contacte amb una superfície absortiva del tracte GI suficient durant un temps bastant llarg, per la qual cosa queda massa aigua en les femtes.

Tractament de la Diarrea

Tractaments No Farmacològics

• Dieta astringent.
• Hidratació preferentment oral (SRO).

Tractaments Farmacològics

• Inhibidors de la motilitat intestinal.
• Agents antiinfecciosos.
• Agents adsorbents i absorbents.

Inhibidors de la Motilitat Intestinal (Opiacis)

Principi actiu (p. a.): Opiacis (Codeïna, Extracte d’opi - Salvacolina, Loperamida - Fortasec).

Mecanisme d’acció: Redueixen la motilitat de tot el tub digestiu, cosa que fa que el bol intestinal avanci més lentament.

Característiques dels fàrmacs:

• Codeïna: Habitual com a antitussigen i analgèsic suau, però té també un fort efecte antidiarreic.
• Loperamida (Fortasec): Actua només a nivell digestiu, no entra al sistema nerviós central. És un antisecretor potent.

Aplicacions terapèutiques: Tractament simptomàtic de la diarrea.

Contraindicacions: Diarrea tòxico-infecciosa, ja que alentir el peristaltisme reté els microorganismes i empitjora el procés.

Fàrmacs Anticolinèrgics (Antiespasmòdics)

Principi actiu: Butilescopolamina (Buscapina), Trimebutina (Polibutin).

Mecanisme d’acció: Redueixen les contraccions del tracte digestiu (estómac → còlon). En disminuir el moviment, augmenta el temps de contacte amb la mucosa, cosa que provoca més reabsorció d’aigua i femtes més consistents.

Aplicacions terapèutiques: Algunes diarrees no infeccioses.

Nota sobre Agents Antiinfecciosos: No són de primera elecció, perquè la majoria de diarrees són víriques i moltes es resolen en 48 hores. Es reserven només per a casos greus de diarrea bacteriana demostrada.

Restrenyiment: Causes i Tractament Laxant

El restrenyiment es defineix com un trànsit difícil o infreqüent de femtes, duresa de les femtes o una sensació d’evacuació incompleta.

Causes del Restrenyiment

Restrenyiment Agut

• Obstrucció intestinal aguda.
• Ili adinàmic.
• Fàrmacs.

Restrenyiment Crònic

• Càncer de còlon.
• Trastorns metabòlics (diabetis).
• Trastorns del SNC i SNP (Parkinson).
• Trastorns sistèmics (esclerosi sistèmica).
• Funcional (síndrome de l’intestí irritable).

Tractament Farmacològic: Tipus de Laxants

Els medicaments laxants o catàrtics es classifiquen en:

• Formadors de massa.
• Suavitzants, lubricants i emolients.
• Laxants osmòtics.
• Estimulants per contacte.

Laxants Formadors de Massa

Principi actiu: Segó (Salvado), Cel·lulosa, Metilcel·lulosa (Muciplasma).

Mecanisme d’acció: Són compostos hidròfils que absorbeixen l’aigua i augmenten el volum de la femta, fent-les toves.

Recomanacions: S’ha de beure molta aigua. L’efecte no és immediat. Recomanat en el restrenyiment crònic.

Reaccions adverses: Flatulències, obstrucció intestinal. Si l'administració és freqüent, els símptomes disminueixen. No crea hàbits.

Suavitzants, Lubricants i Emolients

Principi actiu: Glicerol en forma de supositori (Rovi, Vilardell).

Mecanisme d’acció: Lubrifiquen i fan més tova la massa fecal.

Característiques farmacocinètiques: Administració via anal en forma de supositori. Efecte molt ràpid.

Reaccions adverses: Picor o irritació de la zona. Indicat per al restrenyiment agut, no crònic, ja que pot crear hàbits.

Laxants Osmòtics i Estimulants per Contacte

Laxants Osmòtics

Principi actiu: Sals de magnesi, sodi i potassi (Solució evacuante Bohm), Lactulosa (Duphalac), Lactitol (Oponaf, Emportal).

Mecanisme d’acció: Estimulen els nervis de la paret gàstrica, augmentant la motilitat.

Estimulants per Contacte

Principi actiu:

• Derivats antraquinònics: Sen, Càscara sagrada.
• Derivats del fenilmetà: Bisacodil (Dulco-Laxo), Picosulfat (Evacuol Contumax).
• Oli de ricí.

Comparativa de Fàrmacs Digestius Clau

Anàlisi dels avantatges i inconvenients de quatre principis actius: Omeprazol, Famotidina, Almagat i Bicarbonat Sòdic.

1. Omeprazol (IBP)

• Avantatges: Molt potent reduint l’àcid. Efecte llarg (24 h). Ideal per reflux i úlceres.
• Inconvenients: No fa efecte immediat. Ús prolongat: dèficits (B12, ferro, Mg), risc d’infeccions. Algunes interaccions.

2. Famotidina (Antihistamínic H2)

• Avantatges: Efecte ràpid. Bona opció per pirosi moderada. Poques interaccions.
• Inconvenients: Menys potent que l'omeprazol. Desenvolupa tolerància si s’usa contínuament. Possible cefalea o diarrea.

3. Almagat (Antiàcid No Sistèmic)

• Avantatges: Alleujament ràpid i local. No s’absorbeix gaire. Menys risc d’alcalosi que el bicarbonat.
• Inconvenients: Efecte curt. Pot causar restrenyiment (alumini) o diarrea (magnesi). Interfereix amb l'absorció d’altres fàrmacs.

4. Bicarbonat Sòdic (Antiàcid Sistèmic)

• Avantatges: Acció molt ràpida. Neutralització potent. Barat i accessible.
• Inconvenients: Efecte molt curt. Gasos i efecte rebot. Risc d’alcalosi i excés de sodi.

Veritable o Fals: Conceptes Farmacològics Digestius

• Els procinètics són útils en el tractament de la diarrea. F - Els procinètics augmenten la motilitat intestinal, així que empitjoren la diarrea.
• La butilescopolamina actua com antiespasmòdic relaxant la musculatura gastrointestinal. V
• Els antiàcids sistèmics són poc efectius com antiàcids. V
• L’omeprazol és un fàrmac antiàcid. F - L’omeprazol és un IBP (inhibidor de la bomba de protons).
• El pantoprazol és un fàrmac antihistamínic H2. F - El pantoprazol és un IBP.
• Els fàrmacs antihistamínics H2 tenen la mateixa activitat que la histamina. F - Els H2 bloquegen l’acció de la histamina.
• Els fàrmacs IBP neutralitzen l’àcid de l’estómac. F - Els IBP inhibeixen la secreció d’àcid, no el neutralitzen.
• El sucralfat és un protector de la mucosa gàstrica. V
• Els antiàcids i antiulcerosos neutralitzen l’àcid de l’estómac. F - Els antiàcids neutralitzen, però els antiulcerosos redueixen la secreció o protegeixen la mucosa.
• Els antiàcids sistèmics són absorbits a nivell gastrointestinal. V
• Pel tractament de l’úlcera pèptica causada per Helicobacter pylori s’administren antibiòtics. V
• Els antiàcids són més efectius quan es prenen en dejú. F - Són més efectius després dels àpats.
• Els antiàcids sistèmics són els més recomanables. F - Són més recomanables els no sistèmics.
• Les reaccions adverses dels antiàcids sistèmics són més habituals que les dels no sistèmics. V
• Per tractar el RGE s’utilitzen procinètics, antiàcids i antiulcerosos. V
• Els fàrmacs antidiarreics són el tractament de primera elecció per la diarrea. F - El tractament principal és la rehidratació oral.
• La codeïna s’utilitza com antitussigen i antidiarreic. V
• Els antibiòtics són els fàrmacs d’elecció per la diarrea. F - Només s’utilitzen en diarrea bacteriana greu.
• El carbó actiu és efectiu per tot tipus de diarrea. F - No és eficaç en totes.
• Tots els fàrmacs laxants, si s’utilitzen durant llargs períodes, provoquen habituació. V

Preguntes Freqüents sobre Fàrmacs Digestius

1. Què és més recomanable, l’administració d’antiàcids sistèmics o no sistèmics? Raona la teva resposta.

   Són més recomanables els antiàcids no sistèmics, ja que no s’absorbeixen i, per tant, presenten menys risc de reaccions adverses sistèmiques (com l'alcalosi o la sobrecàrrega de sodi).

2. Totes les presentacions o formes farmacèutiques d’antiàcids que es comercialitzen tenen la mateixa eficàcia? Quins consells deuries donar al pacient per tal que aquests fàrmacs tinguin la màxima eficàcia?

   No, no totes tenen la mateixa eficàcia. Les formes líquides són més efectives perquè neutralitzen l’àcid més ràpid i de manera més homogènia.

   Consells al pacient:

   • Prendre’ls després dels àpats i abans d’anar a dormir (moment de major secreció gàstrica).
   • Evitar prendre’ls amb altres medicaments (poden interferir en l’absorció).
3. Per què es recomana prendre els antiulcerosos antihistamínics H2 a la nit?

   Perquè la secreció basal d’àcid gàstric és més alta durant la nit, i els H2 bloquegen aquesta secreció. Així prevenen el dolor nocturn, el reflux i afavoreixen la cicatrització de l’úlcera.

4. Quina diferència hi ha entre un antiàcid i un antiulcerós?

   Antiàcid: Neutralitza químicament l’àcid present a l’estómac. Acció ràpida i simptomàtica.

   Antiulcerós: Redueix la producció d’àcid o protegeix la mucosa (IBP, H2, sucralfat). Tractament de fons i curatiu.

5. Quin és el principal tractament per la diarrea?

   La rehidratació oral (SRO) és el tractament principal i prioritari.

6. És sempre recomanable l’ús dels fàrmacs antidiarreics? Raona la teva resposta.

   No. Només en casos de diarrea no infecciosa i lleu/moderada. En diarrees infeccioses, alentir el trànsit pot retenir toxines i empitjorar la malaltia.