Fases de l'aprenentatge de l'escriptura — Educació infantil

Fases de l'aprenentatge de l'escriptura

Fase de les escriptures indiferenciades

Fase de les escriptures indiferenciades: els més menuts ja diferencien què és un dibuix i què és una escriptura; per tant, per a ells, «escrit» és tot allò que no és un dibuix. Reprodueixen els gestos de l'acte d'escriure i algunes característiques gràfiques formals, com l'absència d'elements figuratius, la linealitat i la separabilitat dels elements gràfics. Les produccions que fan són pals, cercles, ganxos i altres formes no icòniques. En aquesta fase, els xiquets atribueixen a l'escriptura la funció de designar: per a ells, allò escrit és el nom de l'objecte, sense article.

Fase d'escriptura diferenciada

Fase d'escriptura diferenciada: els xiquets s'interessen per les propietats formals dels textos escrits. Les formes gràfiques s'apropen a les lletres convencionals; es passa de les característiques generals a les més específiques. Les hipòtesis que s'elaboren són les següents:

1. Màxima de quantitat: quantitat mínima de caràcters perquè un escrit digui alguna cosa.
2. Màxima de variació interna: ha d'haver variació en el repertori de caràcters, ja que moltes lletres idèntiques no serveixen per a designar.
3. Màxima de variació externa: han d'haver-hi diferències objectives entre escriptures perquè diguen coses diferents.

A més, s'observa una relació entre la grandària dels objectes i el nombre de lletres. Per exemple, és possible que la paraula lleó s'escriga amb més símbols que la paraula margarida, donada la seua grandària. Són característiques d'aquesta fase les pseudo‑lletres o grafies paregudes a les lletres però que no reprodueixen les formes convencionals. A més, el xiquet ja és capaç de reproduir moltes lletres i, fins i tot, coneix els noms d'algunes d'elles.

Fase sil·làbica

Fase sil·làbica: un signe per a cada síl·laba. Les hipòtesis principals són:

1. Hipòtesi sil·làbica quantitativa: per a cada part que reconeixen a nivell oral, assignen un grafema (lletra o pseudo‑lletra).
2. Hipòtesi sil·làbica qualitativa: afegeixen el valor convencional de les grafies; la grafia correspon a cada una de les síl·labes.

Fase sil·làbica-alfabètica

Fase sil·làbica-alfabètica: apareixen més d'una grafia per síl·laba. Els infants fan una selecció dels sons més pronunciables i comencen a combinar grafies amb valor fonètic més específic.

Fase alfabètica-exhaustiva

Fase alfabètica-exhaustiva: bon domini del codi d'escriptura. Els problemes pendents són diversos:

• Les lletres que representen més d'un so (per exemple, g, x).
• Les lletres que «no sonen» en certa posició (per exemple, la u entre la g o la q; la e o la i en posicions no pronunciades).
• Els sons que es representen amb més d'una lletra o grafema (per exemple, grups que poden correspondre al mateix so).

Nota: s'ha mantingut tot el contingut original i s'han corregit l'ortografia, la gramàtica i la capitalització per millorar la claredat i l'accessibilitat. S'han afegit marcatges semàntics (encapçalaments, llistes i èmfasi) per facilitar la lectura i optimitzar el contingut per a SEO.