Fases de l'Aprenentatge Motor i Tipus d'Aprenentatge

Tipus d'Aprenentatge

c Aprenentatge per Assaig/Error

Aquest tipus d'aprenentatge necessita un temps per estabilitzar-se. L'individu arriba a adaptar el comportament després de fer una sèrie d'intents i després d'haver eliminat totes les accions o estratègies que no el porten al resultat desitjat. En l'activitat motora i física s'aprenen molts moviments específics per assaig i error que no es podrien aprendre d'una altra manera, sobretot quan no n'hi ha prou amb l'observació i la comprensió del moviment. L'individu té necessitat de mesurar, de comprovar els moviments, la velocitat, la força i tot això ho comprova equivocant-se i tornant-ho a provar.

d Aprenentatge per Intuïció

Aquest tipus d'aprenentatge és molt ràpid, tant, que sembla immediat. La persona que té una intuïció fa un treball mental, durant el qual els esquemes, símbols, records i també emocions, són ràpidament relacionats, enfrontats i units en un tipus de pensament molt ràpid i essencial. Per exemple, el que aprèn un individu quan puja per primera vegada en un bot de rems. Aquest aprenentatge s'ajuda en una bona preparació, dels coneixements i informacions assimilats amb anterioritat, encara que sembli que s'hagin oblidat.

e Aprenentatge per Comprensió

Es basa en el raonament, en la capacitat de relacionar esdeveniments, comportaments, conceptes o idees i relacionar-los de manera lògica establint conclusions.

Fases de l'Aprenentatge

a Fase Cognitiva - Coneix el que ha de fer (o vol fer) i primeres experiències

Aquesta fase va des del primer contacte del practicant amb l'habilitat fins que sigui capaç d'executar-la de forma més o menys correcta. En aquesta fase, l'aprenentatge es centra en comprendre la manera com s'executa una destresa. El tècnic explica o descriu la tasca i en pot oferir demostracions directes. L'esportista utilitza la cognició per obtenir un coneixement de com s'executa la tasca i començar a fer els primers assajos.

Característiques generals:

• L'execució és deficient, només es mantenen els trets bàsics de la tècnica final de moviment.
• Sol haver-hi un ús desproporcionat de la força.
• Els graus d'amplitud i velocitat dels segments corporals estan molt lluny del que seria ideal.
• Les execucions amb èxit són molt poques.

b Fase Associativa - Període llarg de pràctica

Aquesta fase va des del final de la fase anterior fins a l'execució correcte del moviment en circumstàncies relativament estables i quasi sense errades. El resultat d'aquesta fase és una execució coordinada o constant de l'habilitat.

Característiques generals:

• La fluïdesa de l'execució s'incrementa.
• L'amplitud, la força i la velocitat d'execució del moviment s'apropen a les ideals.
• Hi ha constància i precisió en el resultat final de l'habilitat, sempre i quan es mantinguin relativament estables les condicions d'execució.
• La millora s'aconsegueix ràpidament al començament.
• Amb l'automatització del gest, la pròpia execució del moviment absorbeix menys atenció per part del practicant, la qual pot orientar-se a altres aspectes com l'increment de la capacitat de percepció interna i externa.

c Fase Autònoma - L'esportista és capaç de posar en pràctica la destresa a la perfecció (o amb el màxim nivell d'habilitat) de manera inconscient en situacions diferenciades i difícils.

En aquest moment, la destresa s'ha practicat fins al punt de convertir-se en un hàbit (interiorització). Es pot actuar amb total eficàcia encara que l'esportista estigui pensant en altres coses. Automàticament, un cop l'esportista pren la decisió, posa en moviment les respostes motrius en la seqüència pertinent. La destresa en aquesta fase està mecanitzada (interioritzada) i, per tant, l'esportista la pot fer servir en el moment que ho necessita, sense haver de pensar en com l'executarà. Això li permet estar pendent d'altres estímuls externs en lloc de pensar en la pròpia execució (ex: companys en una situació esportiva).