Fases del Capitalisme: Evolució i Globalització

Fases Estructurals del Capitalisme

El capitalisme ha experimentat diverses fases i models de desenvolupament que han coexistit al llarg del temps:

Fase Concurrencial

• Lliure mobilitat del capital i la força de treball.
• Lliure mercat (lliure funcionament de la llei del valor).
• Neutralitat de l'Estat.
• Extracció de la plusvàlua absoluta (acumulació extensiva del capital: increment de la jornada laboral mantenint sous).
• Anarquia de la producció (capitalisme cíclic).
• Desenvolupament de les forces productives: transició de la manufactura al maquinisme. Predomini del sector industrial al mercat intern.

Fase Monopolista de Base Nacional (1870-1945)

• Coexistència amb la fase concurrencial. Consolidació de l'Estat-Nació.
• Conflictes entre lliurecanvisme i monopolisme.
• Restriccions a la lliure mobilitat de capitals i força de treball.
• Segmentació de classes socials: aparició de l'oligarquia financera i l'aristocràcia obrera.
• Distorsió de la llei del valor pel monopoli: competència monopolista.
• Extracció de la plusvàlua relativa (reducció de salaris).
• Estat interventor amb polítiques anticícliques.
• Persistència del desenvolupament cíclic. Convivència entre l'Estat i les corporacions; relacions opaques, manca de llibertat de contractació i transparència. Corrupció.
• Augment de la producció i la productivitat (taylorisme, fordisme) i terciarització de l'economia.

Fase Monopolista de Base Mundial (Després de la II Guerra Mundial)

• Lliure mobilitat de capitals a nivell mundial.
• Tendència a la creació d'una única taxa mitjana de guany entre els capitals mundialitzats.
• Competència entre monopolis internacionals; reaparició de la competència de la fase concurrencial (preus, salaris, etc.).
• Segmentació de la classe obrera mundial.
• Revolució tecnològica: connexió mundial.
• L'Estat perd força i capacitat de maniobra davant les multinacionals. Pèrdua de poder de l'Estat-nació.

Formació del Sistema Capitalista Mundial

El capitalisme es va iniciar com una activitat perifèrica a les societats europees, on predominava el feudalisme. Es va desenvolupar principalment a ciutats d'Anglaterra, França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, el nord d'Itàlia, el País Basc i Catalunya. Entre els segles XV i XVIII, el capitalisme va estar subordinat al sistema feudal.

La burgesia emergent va aconseguir els recursos i la riquesa necessaris per a la capitalització de la producció, assalariant la força de treball alliberada de les seves activitats de subsistència. Les principals fonts d'acumulació originària de capital van ser:

• Metalls preciosos de les colònies americanes.
• Pràctica de la usura.
• Mercantilització de la terra.
• Crisi de l'organització gremial.

Procés de Descolonització i Formació Centre-Perifèria

L'imperialisme econòmic va ser acompanyat per una ideologia racista que justificava la destrucció i subordinació dels modes precapitalistes i la desarticulació de les societats colonials.

Les excolònies es van convertir en països independents, formant els països perifèrics, dependents econòmicament dels països del centre del sistema capitalista. Aquest nou marc mundial va establir una relació de dependència i dominació entre el centre i la perifèria.

La Mundialització Capitalista: Globalització

El neoimperialisme, basat en la internacionalització del capital productiu, correspon a la fase de capitalisme monopolista de base mundial. Culmina el procés d'internacionalització del cicle complet del capital.

Centre: Desenvolupament autònom, economia integrada i diversificada, universalització.

Perifèria: Desenvolupament induït, economia desintegrada, especialitzada i dual, marginalització, economia subdesenvolupada.