Les Fases de la Globalització: Una Perspectiva Històrica

Què és la globalització?

La globalització és la creixent gravitació dels processos financers, econòmics, ambientals, polítics, socials i culturals d'abast mundial en els de caràcter regional, nacional i local.

Les etapes històriques de la globalització

Els historiadors reconeixen diverses etapes que es destaquen en el procés de globalització durant els últims 130 anys.

Primera fase (1870-1913)

La primera fase de globalització, que inclou de 1870 a 1913, es va caracteritzar per una gran mobilitat dels capitals i de la mà d'obra, juntament amb un apogeu comercial basat en una enorme reducció dels costos de transport, més que en el lliure comerç. Aquesta fase es va veure interrompuda per la Primera Guerra Mundial, la qual cosa va donar origen a un període caracteritzat per la impossibilitat de reprendre les tendències anteriors en la dècada de 1920 i la franca retracció de la globalització en els anys trenta.

Segona fase (1945-1973)

Després de la Segona Guerra Mundial s'inicia una nova etapa d'integració global. Aquesta segona fase, que comprèn de 1945 a 1973, es va caracteritzar per un gran esforç per desenvolupar institucions internacionals de cooperació financera i comercial i per la notable expansió del comerç de manufactures entre països desenvolupats. No obstant això, també va destacar per l'existència d'una gran varietat de models d'organització econòmica i una limitada mobilitat de capitals i de mà d'obra. El punt de trencament es va produir a començaments de la dècada de 1970, com a conseqüència de la desintegració del règim de Bretton Woods (1944), la primera crisi petroliera i la creixent mobilitat de capitals privats.

Tercera fase (darrer quart del segle XX)

En l'últim quart del segle XX es va consolidar una tercera fase de globalització, les principals característiques de la qual són:

• La gradual generalització del lliure comerç.
• La creixent presència a l'escenari mundial d'empreses transnacionals que funcionen com a sistemes de producció integrats.
• L'expansió i la considerable mobilitat dels capitals.
• Una notable tendència a l'homogeneïtzació dels models de desenvolupament.

En aquesta etapa també s'observa la persistència de grans restriccions al moviment de mà d'obra, la qual cosa és la màxima expressió del caràcter desigual del procés: llibertat de moviment de capitals i manca de llibertat per al moviment de la força de treball.