Fases i Metodologies d'una Investigació: Guia Completa

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,8 KB

Fases d'una Investigació: Bases Conceptuals i Metodològiques

Fases d'una investigació: bases conceptuals, plantejament del problema, plantejament metodològic, datació, globalització.

Bases conceptuals:

  • Postura ontològica/epistemològica: estudia el coneixement, saber científic (estudia la naturalesa (essència) d'una investigació).
  • Objectivitat/subjectivitat: qualitatiu, quantitatiu.
  • Teoria/pràctica: investigo tal cosa, agafo marcs teòrics per donar conclusió.
  • Investigador/objecte investigat.

Datació: recollida de dades, elaboració de dades.

Globalització: interpretació, discussió, integració -> donar la resposta a la pregunta del principi.

Mètodes d'Investigació

1. Mètode experimental, 2. Mètode quasi-experimental, 3. Mètode ex-post-facto

  1. El mètode experimental pretén establir relacions causa-efecte. Ex: Investigador agafa el virus, aplica tractament i observa el resultat de la vacuna.
  • Mostra: representativa (aleatòriament): estadística, probabilitat.
  • Recollida de dades: (com ho ha fet): validesa, fiabilitat, instruments, fonts.
  • Procediments: a on, com, qui, quan se recolliran les dades.
  • Validesa:
    • Interna: algú té objectivitat, buscar errors al disseny, la validesa interna no és fiable.
    • Externa: pretén confirmar lleis generals. Els resultats es poden extrapolar.
  • Consideracions:
    • Ètiques: plantejaments ètics fonamentals, ètica: forma de fer.
    • Legals: marcs legals.

Pretest: ex: 2,3 mal de cap, és la causa.

Després es fa un tractament: La variable independent: l'investigador actua, canvia. També pot haver-hi Variables estranyes: que l'investigador no pot controlar, si incideixen. Ex: el cansament, la calor, el fred...

Posttest: ex: 10, es cura. És l'efecte, causa resolta.

Disseny de la Investigació

Disseny: pla d'acció, que pretén donar respostes creïbles a les preguntes que es fa l'investigador. Per això cal controlar la variabilitat (variables estranyes).

Aleatorització: a l'atzar, donar oportunitat que qualsevol element pugui influir a la V.D (resultats).

Metodologia Quasiexperimental

Metodologia quasiexperimental: la diferència entre experimental i quasiexperimental és que en l'experimental tot el que es decideix és aleatori, mentre que en el quasiexperimental no podem fer-ho aleatòriament, s'agafen grups naturals (fet grup) -> Ex: per races, ideologies, etc. La validesa externa pot tenir dificultats si falla l'aleatorietat.

Tres tipus de dissenys: dissenys de grups no equivalents (aleatoris): no són escollits a l'atzar, són naturals, - dissenys de sèries temporals, - disseny de subjecte únic.

Metodologia Ex-Post-Facto

EX-POST-FACTO: paradigma quantitatiu, positivista. Alguns diuen NO EXPERIMENTAL -> no té accés a la V.I. No tenen control de la V.I perquè ja s'ha produït. Ex: el metge sap que té càncer de pulmó però el fumar ja ha passat, no pot dir que ha fumat el pacient, pot haver estat amb gent fumadora sense haver fumat ella mai. VD: malaltia VI: fumar.

Metodologia E.P.F

  1. Estudis descriptius/descriuen: *enquesta, *observacionals.
  2. Estudis correlacionals (relacions).
  3. Estudis comparatiu-causal (comparen).
  4. Estudis de desenvolupament.

Entradas relacionadas: