Fases de la Mitosi, Meiosi i Replicació de l'ADN

Fases de la Mitosi

Profase

• Desapareix l'embolcall nuclear.
• S'afegeix un centrosoma.

Metafase

• Trencament i emigració de cada cromàtide a un pol.

Anafase

• El citoplasma s'estrangula.

Fases de la Meiosi

La meiosi ens permet tenir variabilitat genètica (haploides - cèl·lules sexuals / diploides - cèl·lules somàtiques). Cèl·lules sexuals: en animals, espermatozoides; en vegetals, pol·len.

Profase I

1. La cromatina es condensa i apareixen els cromosomes. L'embolcall nuclear va desapareixent.
2. Els cromosomes homòlegs s'aparellen (sinapsi).
3. Recombinació gènica: trencament a l'atzar dels cromosomes per diversos punts i intercanvi de fragments.
4. Se separen els cromosomes homòlegs, cadascun amb fragments de l'altre.
5. El centrosoma es duplica i cadascun emigra a un pol oposat fabricant les fibres del fus acromàtic.
6. Aquestes fibres s'uneixen als cinetocors dels centròmers de cada cromosoma.

Metafase I

• La parella de cromosomes se situa al mig de la cèl·lula formant la placa equatorial.

Anafase I

• Les fibres del fus es contrauen i estiren els cromosomes sencers a pols oposats.

Telofase I

• Els cromosomes sencers ja han arribat al pol.
• Es comença a formar l'embolcall nuclear.
• Els cromosomes es comencen a desespiralitzar.
• El citoplasma s'estrangula.

Profase II

1. Es torna a desintegrar l'embolcall nuclear.
2. Els cromosomes es tornen a condensar.
3. El centrosoma es duplica.

Metafase II

1. Es fabrica un nou fus acromàtic.
2. Els cromosomes, units a les fibres del fus.
3. Es col·loquen al mig formant la placa equatorial.

Anafase II

• Les fibres del fus es contrauen i trenquen el cromosoma per la meitat, separant-se les cromàtides.

Telofase II

1. Les cromàtides ja entren al seu pol.
2. S'estrangula el citoplasma.
3. Es crea un nou embolcall nuclear.
4. Els cromosomes passen a cromatina i desapareixen les fibres del fus acromàtic.

Resultat: 4 cèl·lules haploides.

Replicació de l'ADN

La duplicació de l'ADN només es produeix una vegada, moments abans de la mitosi, de forma ordenada, amb la intervenció de molts enzims.

Replicació: L'ADN polimerasa (ADNp) reconeix una seqüència de nucleòtids, llegeix la cadena motlle i en fa una còpia. L'ADNp no pot començar a llegir si no té alguns nucleòtids; necessita encebadors, que els posa l'ARN polimerasa (ARNp). L'ADN polimerasa 3 (ADN pol 3) detecta els trossos d'ARN, els talla, els destrueix i els substitueix per ADN. Una ligasa uneix tots els fragments.

Transcripció de l'ADN

Transcripció: pas d'ADN a ARNm. Només es transcriu un trosset d'ADN (gen). Té lloc dins el nucli. Es llegeix de 3' a 5', es fabrica de 5' a 3'. L'ARNp copia una sola cadena d'ADN a partir d'una seqüència d'inici.

1. A l'extrem 5' es posa una guanina metilada.
2. A l'extrem 3' es posa una poli-A.
3. Es treuen els introns.

L'ARNp reconeix el gen promotor i el terminador.

• Introns: fragments d'ARNm que no contenen informació i s'han de treure en la maduració.
• Exons: fragments d'ARNm que contenen informació i es traduiran.

Traducció de l'ARNm

Traducció: pas d'ARNm a proteïna. Ho fan els ribosomes al citoplasma.