Les Fases de la Revolució Francesa: Cronologia i Desenvolupament

Desenvolupament de la Revolució Francesa

Context i Causes

El poble estava aclaparat pels impostos i els grups socials urbans vivien en la misèria.

L'Espurna: La Doble Crisi Econòmica

La causa immediata va ser la doble crisi econòmica:

• Una crisi alimentària deguda a les males collites, que va estendre la fam.
• Una crisi financera deguda a l'endeutament de l'Estat per despeses militars i de la Cort.

L'única solució davant la crisi financera era que els privilegiats també paguessin impostos. Davant la seva negativa, el rei Lluís XVI va convocar el 1789 els Estats Generals, una assemblea que recollia els membres dels tres estaments. Abans de cada reunió es redactava el Quadern de Queixes.

1. L'Assemblea Nacional

La primera disputa que van tenir va ser la forma de votar: la noblesa i el clergat volien un vot per estament, mentre que el Tercer Estat volia un vot per cap. Els representants del Tercer Estat es van proclamar Assemblea Nacional o representants de la nació.

Lluís XVI, alarmat, va intentar dissoldre-la, però no ho va aconseguir. Els representants van traslladar l'assemblea a la zona del Joc de la Pilota, i van jurar que no es dissoldrien fins que no s'hagués aprovat una Constitució.

2. L'Assemblea Constituent (1789-1791)

El 7 de juliol de 1789, l'Assemblea Nacional es va transformar en Assemblea Constituent, amb la finalitat de dotar França d'una Constitució. Però, davant el temor que l'exèrcit la dissolgués, el 14 de juliol van assaltar la Presó de la Bastilla (París) per prendre les armes i defensar els seus representants.

Disposicions Clau de l'Assemblea Constituent

Les primeres disposicions d'aquesta assemblea van ser:

• Abolir el feudalisme, eliminant els drets senyorials i el delme.
• Nacionalitzar els béns de l'Església.
• L'aprovació de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, que promulgava la llibertat, la propietat i la igualtat.

Dos anys després es va proclamar la Constitució del 1791, que establia la sobirania nacional, el sufragi censatari i la divisió de poders.

3. L'Assemblea Legislativa (1791-1792)

Després d'aprovar-se la Constitució, l'Assemblea Constituent es va dissoldre i va ser substituïda per l'Assemblea Legislativa.

Principals Conflictes

Va haver d'enfrontar-se a diversos problemes:

• L'oposició dels nobles exiliats, que conspiraven des de l'exterior contra la Revolució.
• L'oposició del rei, que va intentar fugir del país.
• La guerra contra Àustria i Prússia.

També hi va haver enfrontaments interns entre els Girondins (Tercer Estat i alta burgesia) i els Jacobins (Tercer Estat i baixa burgesia), que agitaven els sans-culottes, grups populars urbans compostos per independents i petits comerciants.

Per resoldre aquests problemes, l'Assemblea Legislativa va nomenar una nova assemblea denominada Convenció.

4. La Convenció (1792-1795)

Fase Girondina

La Convenció va estar dominada inicialment pels Girondins. En aquest període es va abolir la monarquia, es va implantar la República Federal i es va guillotinar Lluís XVI. Davant d'aquest fet, les potències absolutistes europees van declarar la guerra a França.

Fase Jacobina: El Terror

Els Jacobins van accedir al poder (liderats per Robespierre) i van impulsar una Constitució més liberal i progressista, que es va convertir gairebé en una dictadura (el període del Terror).

Fase Termidoriana

La Convenció va guillotinar Robespierre i els seus partidaris. El poder va passar als diputats del centre i es va proclamar la Constitució de 1795, més moderada i amb sufragi censatari.

5. El Directori i el Consolat (1795-1799)

El poder executiu va recaure en un Directori de cinc membres. Aquest va emprendre nombroses campanyes militars a Itàlia i Prússia, on va destacar el jove Napoleó Bonaparte.

Napoleó va donar un cop d'estat (1799) i va substituir el Directori per un Consolat, marcant la fi del període revolucionari.