Fauvisme: Origen, Característiques i Anàlisi de La Dansa de Matisse

El Fauvisme: L'Avantguarda del Color Pur (1905-1908)

Fou la primera avantguarda del segle XX i va néixer a París. El fauvisme es va caracteritzar per pintar el que sentia, no el que veia. Ho van aconseguir gràcies a l’autonomia del color sobre les formes.

Característiques Essencials i Influències

Els artistes utilitzaven colors intensos i purs, sense tonalitats, però d’una gran harmonia cromàtica. Creien que la pintura havia de sorgir del sentiment de l’artista, i el color s’havia d’aplicar amb violència cromàtica i de forma arbitrària.

Principis Fonamentals del Fauvisme

• Autonomia del color: El color preval sobre la forma.
• Instint i emoció: Selecció de colors sense prejudicis, de manera purament instintiva.
• Violència cromàtica: Aplicació intensa i arbitrària del color.
• Reivindicació: Art primitiu, infantil, amb afany decoratiu i autonomia absoluta de l’obra.

Els artistes rebien influències clares de Paul Gauguin i Vincent Van Gogh. Segons ells, “els colors són cartutxos de dinamita”.

Origen del Nom i Membres Destacats

El nom prové del crític Louis Vauxcelles, que els va anomenar “fauves” (bèsties) quan es van presentar al Saló de la Tardor de París. El grup el formaven una sèrie d’autors entre els quals destacaven:

• Henri Matisse
• André Derain
• Maurice de Vlaminck

El 1908, el grup va deixar d’existir i cada artista va prendre camins diferents.

Henri Matisse: L'Expressió de la Felicitat

Matisse es va mantenir sempre fidel al fauvisme i va exercir una notable influència en l’expressionisme i l’art abstracte. L'objectiu dels seus quadres era crear plaer i ser una alternativa a les angoixes del món contemporani, plasmant felicitat.

Anàlisi de l'Obra Mestra: La Dansa (1909)

Fitxa Tècnica: Pintura a l’oli sobre tela (3,90 x 2,60 m).

Descripció i Dinamisme de la Composició

A La Dansa, cinc figures giren en un ball ple d’alegria i optimisme. Cadascuna es mou amb total llibertat i desafia la llei de la gravetat. Les figures, absortes en la seva dansa particular i alhora enllaçades, s’allarguen i es pleguen d’una manera contínua i harmoniosa. La composició està dominada per unes grans línies corbes que doten els personatges d’un intens dinamisme. Els cossos nus són formes rítmiques damunt d’una taca de color.

Tractament del Color i l'Espai

L’aplicació de colors purs i plans subratlla el caràcter bidimensional de la tela, amb la qual cosa s’anul·la la noció de l’espai. Matisse abandona la perspectiva tradicional. No hi ha cap font de llum, ni natural ni artificial. És el mateix color el que dona llum, i ja no hi ha rastre d’ombres. L’herència de Gauguin és evident tant en el planisme com en l’ús arbitrari del color.