Feixisme Italià i Ascens del Nazisme: Causes i Conseqüències

Feixisme Italià

Postguerra a Itàlia

Els acords de pau van comportar una gran decepció, perquè els aliats van acordar el lliurament a Itàlia del Trentino, de Trieste i d’Ístria, però no de la Dalmàcia i del Fiume, tot i que el Tractat de Londres establia també el lliurament d’aquests territoris veïns als italians, que els reivindicaven com a propis. A aquesta situació s’hi va sumar la inestabilitat política.

D’altra banda, la guerra va deixar a Itàlia greus seqüeles humanes i econòmiques.

La crisi econòmica va generar una forta tensió social. Al nord d’Itàlia es va originar un moviment vaguístic amb objectius revolucionaris.

L’ascens del feixisme

Va aparèixer Benito Mussolini, que va crear els Fasci de combat, grups paramilitars uniformats amb camises negres amb els quals volia frenar l’auge del moviment obrer, a còpia d’atacar violentament els sindicats obrers i els seus líders.

Els Fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista.

El nou partit va gaudir del suport de la burgesia, del finançament dels grans propietaris agrícoles i industrials i de la tolerància de l’Església catòlica i del monarca Víctor Manuel III.

En les eleccions del 1922, Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern.

Ascens del Nazisme

Postguerra a Alemanya

El 1918, després de la derrota alemanya a la Gran Guerra, el kàiser Guillem II va abdicar i es va proclamar la república, que va establir la seva capital a la ciutat de Weimar, i es va fonamentar en una constitució democràtica. La República de Weimar, dirigida per democratacristians i socialistes, va haver de fer front al descontentament d’amplis sectors de la població.

Durant els primers anys, la república va tenir l’amenaça de moviments revolucionaris d’esquerra i de diversos intents de cops d’Estat de l’extrema dreta.

Una part del malestar provenia del fet que Alemanya havia hagut d’assumir la derrota militar i acceptar les dures condicions de pau.

A més a més, els anys de postguerra van ser per a Alemanya de crisi econòmica, misèria i atur.

Adolf Hitler i l’aparició del Partit Nazi

Hitler era un soldat desmobilitzat de la Primera Guerra Mundial que no havia acceptat la derrota alemanya i que el 1920 va ingressar al Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya (NSDAP), del qual es va erigir en líder indiscutible.

La seva ideologia va ser recollida al llibre La meva lluita, on va expressar el menyspreu per la democràcia parlamentària i l’odi al bolxevisme. Igualment, defensava l’antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi que unís tots els pobles de llengua alemanya.

Hitler va fer servir la demagògia, va acusar de responsables de la crisi alemanya als jueus, comunistes i els demòcrates.