«la felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l'agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l'agent i la dels altres, l'utilitarista obliga a aquell a ser tan est

5.- Per a l’utilitarisme el fi justifica els mitjans? Efectivament, un mitjà és per definició, depenent de la finalitat que es proposa. Altrament se’l pot qualificar d’útil o inútil però sempre cal buscar mitjans útils.

6.- Com s’avaluen les conseqüències d’un acte?

Únicament i exclusiva per la quantitat de felicitat o ‘del contrari de la felicitat’ que produeixen. Mill, però, matisarà que les conseqüències no s’han d’avaluar respecte a un acte, sinó respecte a la regla dins la qual aquest acte es fa significatiu.

7.- A qui afecta l’utilitarisme?

En principi són subjectes morals per a l’utilitarisme tots els éssers capaços de patir (i això inclou els animals no-humans). Això inclou una igual consideració de drets de tothom, que de vegades es descriu com a principi d’imparcialitat.

8.- Què vol dir ‘imparcialitat’?

‘Imparcialitat’ significa que la felicitat de cada persona realment implicada en una decisió moral compta per igual. En altres paraules: ‘cadascú val per un i només per un’. Segons Mill: ‘La felicitat que constitueix el criteri utilitarista sobre el que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l’agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat personal de l’agent i la dels altres, l’utilitarista obliga a aquest a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol’.

Imparcialitat no vol dir necessàriament ‘igualtat’ perquè no es poden tractar igual situacions distintes.

9.- És igualitari l’utilitarisme?

En la mesura que cadascú és diferent en les seves preferències, en el seu model de felicitat, etc., l’utilitarisme considera que la igualtat de resultats és nefasta per a la felicitat i promou, en canvi, la igualtat d’oportunitats. Tothom ha de tenir dret imparcialment a explorar el més ampli camp de possibilitats, però la igualtat d’oportunitats no garanteix la igualtat final. Un exemple d’igualtat d’oportunitats pot ser una classe: tothom té la mateixa possibilitat d’aprofitar-la, tothom escolta el mateix del mateix professor, però després es defensaran millor o pitjor en l’examen.