Feliços Anys 20 i Crac del 29: Causes i Conseqüències

Els Feliços Anys 20: Prosperitat i Desigualtat

L'augment de la demanda interna, després de la Primera Guerra Mundial, va fomentar una etapa de prosperitat coneguda com els "Feliços Anys Vint". Aquesta etapa es va basar en:

• Millora de la productivitat.
• Disminució dels costos de producció.
• Ús de nous productes com el telèfon i l'automòbil.

Es va popularitzar l'ús de béns de consum, gràcies al crèdit i la venda a terminis, encara que els costos inicials fossin elevats. La indústria de l'automòbil va impulsar el desenvolupament d'altres sectors industrials, i la construcció, a causa del fort creixement urbà, també va experimentar una gran expansió. Les ciutats van créixer i l'economia va augmentar a una taxa propera al 5%, creant una època de prosperitat aparent.

No obstant això, els guanys d'aquesta prosperitat no es van distribuir de manera equitativa. Els beneficis empresarials van créixer a un ritme molt més elevat que els salaris. Les indústries tradicionals van entrar en crisi a causa de la disminució de la demanda. Els agricultors van patir una reducció dels ingressos a conseqüència de la disminució de les exportacions i dels preus, provocant la ruïna de molts grangers.

La sobreproducció es va convertir en un problema per a l'economia nord-americana. Les vendes de les empreses no podien continuar augmentant perquè la demanda creixia més lentament que els beneficis. Com a conseqüència, part dels guanys del creixement es van començar a dirigir cap a la compra d'accions a la borsa.

La Bombolla Especulativa

La bona situació de les empreses i l'alta demanda van provocar un augment del preu de les accions a la borsa. L'alça del valor de les accions va crear una bombolla especulativa, on el preu de les accions augmentava sense tenir una relació directa amb la salut real de l'empresa. Molts inversors es van endeutar per invertir a la borsa, atrets per la perspectiva de guanys ràpids.

El Crac Borsari del 1929

Alguns inversors van començar a vendre les seves accions amb l'esperança d'obtenir beneficis abans que la situació canviés. L'oferta massiva de títols va fer que les cotitzacions comencessin a baixar, creant un efecte en cadena que va augmentar encara més el nombre d'accions a la venda.

El Dijous Negre i el Dimarts Negre

El 24 d'octubre de 1929, conegut com el Dijous Negre, el pànic es va apoderar dels inversors. Es van posar a la venda 13 milions de títols que no van trobar comprador, provocant una caiguda en picat del seu valor. El crac va significar la fallida de la Borsa de Nova York.

L'eufòria per comprar va donar pas a la necessitat de vendre el més aviat possible. L'onada de vendes més gran es va produir el 29 d'octubre, el Dimarts Negre, quan els bancs van exigir el pagament dels préstecs, i els inversors no van poder fer front als seus deutes.