Felip II: Conflictes amb Anglaterra, Turcs i Països Baixos

L'enfrontament amb Anglaterra

Anglaterra, històricament aliada dels regnes hispànics des del regnat dels Reis Catòlics en la seva lluita contra França, es va convertir en un rival durant el regnat de Felip II. El matrimoni de Felip II amb la reina catòlica d'Anglaterra, Maria Tudor (filla d'Enric VIII i Caterina d'Aragó), buscava la unió dels dos regnes. No obstant això, la mort prematura de Maria Tudor va frustrar aquests plans.

La successora, Isabel I, de confessió anglicana, va adoptar una política hostil cap a Felip II, donant suport als protestants de Flandes i protegint els corsaris anglesos que atacaven les naus castellanes. Com a resposta, Felip II va organitzar una gran flota, coneguda com l'Armada Invencible, per a envair Anglaterra. L'expedició, l'any 1588, va resultar un desastre, amb la flota espanyola derrotada i delmada.

L'enfrontament amb els Turcs

Durant el regnat de Felip II, l'Imperi Otomà va expandir la seva influència a la Mediterrània, conquerint Xipre i recuperant Tunis. Aquesta expansió amenaçava la Mediterrània occidental. Per fer front a aquesta amenaça, Felip II, Venècia i el Papat van formar la Lliga Santa.

La Lliga Santa va organitzar una esquadra que es va enfrontar als turcs a la Batalla de Lepant (1571). La victòria cristiana va ser decisiva i va allunyar l'amenaça turca de la Mediterrània occidental.

La Rebel·lió dels Països Baixos

El principal problema internacional de Felip II va ser la rebel·lió a Flandes. Aquest territori, integrat a la monarquia hispànica després de l'abdicació de Carles I, era pròsper gràcies a la manufactura tèxtil i a les exportacions de llana castellana. La burgesia flamenca aspirava a un major poder polític, i el calvinisme, una doctrina protestant, s'havia estès pel nord de Flandes (Províncies Unides), mentre que el sud (Bèlgica i Luxemburg) romania catòlic.

Els interessos de Flandes, tant religiosos com polítics, divergien dels de Felip II. Els flamencs van demanar llibertat de culte, però Felip II s'hi va negar, desencadenant una guerra oberta amb components polítics i religiosos. La intransigència de Felip II va provocar la primera rebel·lió als Països Baixos el 1566, amb el suport d'Anglaterra i França.

Causes de la rebel·lió:

• Dissidència religiosa: Catolicisme (Felip II) contra Calvinisme (Flandes).
• Aspiracions d'independència: La noblesa i la burgesia flamenca volien més autonomia.
• Confrontació de models polítics: Absolutisme i centralisme (Felip II) contra parlamentarisme (Flandes).
• Interessos estrangers: França i Anglaterra donaven suport a Flandes contra Felip II.