Felip II: Política Europea, Conflictes i Economia del Segle XVI

Felip II

4.2.1. Política Europea

Hi hagué una rebel·lió entre protestants i catòlics a l'Europa central. Martí Luter demanava una reforma a l'Església, cosa que va dur a convocar la Dieta de Worms, assemblea en la qual s'intentava que Luter rectifiqués i es penedís, encara que fou un intent fallit, ja que en lloc de retrocedir, va defensar el seu postulat amb energia sota el recolzament de la monarquia saxona.

Per combatre aquesta "nova religió" i assegurar-se la unitat religiosa de tot el territori heretat de Carles I, s'enceta un enfrontament entre dues bandes:

• La político-militar: lluites amb els prínceps protestants (batalla de Mühlberg).
• La religiosa: el Concili de Trento (1545-1563), un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinus a una ciutat del nord de la península Itàlica (llavors ciutat lliure regida per un príncep). Encara que no va aconseguir reunificar la cristiandat, aquest concili va suposar una profunda catarsi.

Al cap i a la fi es va arribar a la Pau d'Augsburg, en la qual s'acorda que cada príncep pogués elegir la religió dels seus estats.

A banda, França i Espanya mantenen una lluita pel domini del territori italià: Carles I i Francesc I s'enfronten pel domini dels regnes i ducats d'Itàlia.

4.2.2. Enfrontaments amb els Turcs

Conflictes pel domini de la Mediterrània

Fer front a la gran potència oriental, l'Imperi Otomà, no era tasca fàcil, com tampoc ho era lluitar contra el pirateria. A la batalla de Lepant se suposa una gran victòria dels cristians i l'allunyament del perill sarraí al Mediterrani occidental durant anys.

4.2.3. Revolta dels Països Baixos

Guerra contra Països Baixos

Aquest va ser el problema més gran de Felip II, ja que ajudat per francesos i anglesos va haver de fer front a la burgesia flamenca i al nou sentiment nacionalista que imperava en aquella zona. Tot i això, semblava que s'havia suavitzat la situació amb la designació de la seva filla com a governadora del territori.

4.2.4. Relacions amb Anglaterra

Desavinences entre la Corona Espanyola i l'anglesa

Des dels inicis del regnat dels Reis Catòlics, Anglaterra s'havia mostrat partidària del bàndol espanyol enfront dels francesos: Carles I i Francesc I ja es confrontaven per Itàlia i el Milanesat. Conflictes que arrossega també a Felip II fins que les tropes espanyoles venceren a la batalla de Sant Quintí, cosa que dona peu a una època de pau.

4.2.5. Annexió amb Portugal

La mort d'Enric I de Portugal provoca un buit de poder que aprofita Felip II per reclamar els seus drets dinàstics com a fill d'Isabel de Portugal. També Felip II envia tropes castellanes, encapçalades pel Duc d'Alba, al territori portuguès. La batalla d'Alcântara dona com a resultat una victòria castellana i l'anomenament de Felip II com a rei.

A banda, la unió de Portugal amb els altres regnes hispànics suposava la creació d'un dels imperis més grans del planeta: l'Imperi en el qual no es pon el sol! Tot i això, cal esmentar la unió que perdura sota els descendents: Felip III i Felip IV. Aquest darrer va haver de fer front a la revolta del duc Joan IV de Bragança, que lluitava pel tron, i a la Revolució dels Segadors, i que amb l'ajuda de Richelieu, es fa amb el tron portuguès (1668).

4.2.6. Problemes Interns

Amb la Corona Hispànica, Felip II heretà de Carles I no només un vast territori sinó també un conjunt de problemes interns sense resoldre, entre els quals podem destacar:

1. La consolidació de la monarquia absoluta a tots els regnes hispànics, mitjançant l'organització de l'administració.
2. L'existència d'una minoria no assimilada, els moriscos, que donaren mostres de profund descontent (Revolta de les Alpujarras 1568-1571).
3. L'organització de les possessions d'ultramar.
4. Les nombroses guerres europees provoquen que la política interna del seu regnat estigui marcada per nombrosos problemes financers.
5. Trasllat de la cort cap a Madrid, fent d'aquesta la capital (1561).

Economia i Societat del S.XVI

Increment considerable de la població castellana al llarg de tot el segle XVI; si bé a Aragó aquesta no fou la constant. 1- Augment de la demanda de productes d'Amèrica i augment de la producció agrícola provoca poques terres disposades a ser adquirides per pagesos a bon preu; concentració d'aquestes en mans de nobles i clergues; encariment de les rendes. Tot i així els pagesos s'arrisquen a hipotecar-se per arrendar, atrets pels preus als quals els compraven el producte. A la llarga, els beneficis no eren tan alts per pal·liar els deutes i les terres passaven a mans dels grans latifundistes.

Comerç

1. Sector que va viure major desenvolupament gràcies a l'explotació cap al "Nou Món". De totes maneres, la producció agrícola castellana va ser incapaç d'equiparar la demanda, de manera que això dona lloc a una pujada de preus.
2. Davant aquesta situació la monarquia va permetre la importació de tot tipus de productes de l'estranger, per satisfer les necessitats dels espanyols.
3. Els forts impostos que es carregaven sobre les explotacions van suposar una reducció de beneficis.
4. Les ciutats castellanes i els ports atlàntics creixen, mentre que decauen les de la Corona d'Aragó i els ports mediterranis per la presència turca.
5. Tot i l'enorme flux del comerç amb Amèrica, l'estructura econòmica de Castella no va viure cap transformació important.

Expansió de la Indústria Artesanal

• La metal·lúrgia basca, la construcció naval i la fabricació tèxtil viuen un moment d'alça.
• La monarquia es decanta per afavorir els exportadors de llana i les indústries de producció tèxtil, cosa que va potenciar, a la llarga, que el mercat interior quedés en mans de competidors estrangers, capaços d'oferir un producte de més qualitat i a més bon preu.