Felip II: El Prudent - Política Interior i Exterior (1527-1598)

Felip II: El Prudent. Política interior i exterior (1527-1598)

Succeeix al seu pare, Carles I, en el tron d'Espanya. Hereta tots els territoris del seu pare excepte Àustria i Alemanya. Espanya seria la primera potència europea i els dominis americans van aconseguir la seva màxima extensió sota Felip II, ja que s'annexiona Portugal i el seu imperi, que l'hereta de la seva mare. També va ser, durant quatre anys, rei consort d'Anglaterra. Felip II va poder concentrar el seu govern en els interessos exclusius de la monarquia espanyola, però el predomini a Europa i la defensa del catolicisme van seguir sent els objectius de la seva política. Va invertir diners en mantenir una Europa unida i catòlica, pel que els seus enemics van ser els mateixos que els del seu pare. En aquesta època es va desencadenar un fort conflicte amb Anglaterra, separada del catolicisme. També hi va haver de fer front a una contínua rebel·lió a Flandes. Va ser el monarca més important de la dinastia dels Àustries, amb ell la monarquia espanyola va aconseguir el seu apogeu, tot i que també es va guanyar un gran nombre d'enemics.

Política Interior de Felip II

Durant el seu regnat va fer front a molts problemes interns, entre els quals cal destacar el del seu fill Carles, el seu secretari Antonio Pérez i la guerra de les Alpujarras.

El problema morisc o Guerra de les Alpujarras (1568-1571)

La seva situació va ser cada vegada més difícil, ja que despertaven recels per la seva llengua, i perquè se'ls acusava de convivència amb els atacs berberiscos i turcs a les costes mediterrànies. La seva situació va empitjorar en augmentar els impostos sobre la seda. En 1566, es va promulgar un decret prohibint-los l'ús de la seva llengua. Els moriscos van intentar negociar amb el rei un pagament de diners a canvi de conservar el seu estatus tradicional, però la Corona va rebutjar l'oferta. En resposta, els moriscos andalusos van ser dirigits per Aben Humeya, que havia estat proclamat rei. La rebel·lió va ser recolzada militar i econòmicament des d'Algèria. Va ser una guerra que va començar amb incursions i emboscades, doncs va sorprendre a Felip II amb la majoria dels seus terços als Països Baixos. No van aconseguir prendre Granada i es va estendre per l'Alpujarra. Davant el perill d'extensió de la revolta, en 1570, Joan d'Àustria va liderar un exèrcit, el qual va acabar amb la revolta. Un cop sufocada la rebel·lió, els moriscos de Granada van ser dispersats cap a altres llocs de la Corona de Castella per evitar una altra rebel·lió i per evitar qualsevol intent d'unió entre ells.