Fets Clau de la Guerra Civil Espanyola (1937): Maig, Nord i Ajuda Exterior

Fets de Maig de 1937 a Barcelona

Des de la Generalitat s'ordena l'ocupació de l'edifici de la Telefónica, aleshores situat a l'actual Plaça Catalunya de Barcelona i controlat per la CNT.

Això va provocar enfrontaments a trets entre els representants de la dualitat (anarquistes i trotskistes) contra els comunistes (PSUC) i republicans, causant centenars de morts dins del mateix bàndol republicà.

Aquest enfrontament va acabar amb la victòria del PSUC gràcies a la intervenció de 5.000 guàrdies d'assalt. Com a càstig, es va desencadenar una forta repressió contra el POUM, que va acabar desapareixent.

De fet, el seu cap, Andreu Nin, va morir assassinat a mans d'estalinistes. A més, la CNT va perdre bona part del poder i la influència que havia tingut en la classe treballadora en favor dels comunistes. La Generalitat va perdre les competències en seguretat a favor del govern central. Finalment, Francisco Largo Caballero va ser destituït del càrrec i substituït pel socialista Juan Negrín, qui es va mantenir en el càrrec fins al final de la guerra i va orientar la seva política a enfortir el poder de l'Estat i a resistir militarment.

Conseqüències dels Fets de Maig

• Desaparició del POUM per la repressió.
• La CNT perd poder entre els treballadors.
• La Generalitat perd competències.
• Francisco Largo Caballero és destituït.
• Afebliment de la República, que només beneficia els feixistes.

Segona Fase: Les Batalles de Jarama i Guadalajara (1937)

Fracassat l’intent d’entrar a la capital, els insurrectes van iniciar dues maniobres d'encerclament per aïllar Madrid i tallar-ne les comunicacions amb València.

Batalla del Jarama (Febrer 1937)

Una primera maniobra va provocar la Batalla del Jarama, al febrer del 1937, en la qual els insurrectes van travessar el riu, però van ser detinguts pels republicans i no van aconseguir l’objectiu d’aïllar la ciutat.

Batalla de Guadalajara (Març 1937)

En la Batalla de Guadalajara, el mes de març del 1937, les tropes feixistes italianes aliades de Franco van patir una derrota espectacular davant l’Exèrcit Popular de la República, que havia estat reconstruït. Va ser la primera victòria republicana de gran ressò.

Resum: La Batalla del Jarama va fracassar per als insurrectes. Guadalajara va ser la primera gran victòria militar republicana (març del 1937).

Tercera Fase: La Batalla del Nord (Abril-Octubre 1937)

Franco va decidir aleshores canviar l'estratègia de la guerra, abandonant l’atac a Madrid i traslladant el front a altres escenaris. La lluita es va traslladar al nord, a la franja cantàbrica. Els combats principals es van produir entre abril del 1937 i octubre del mateix any, i els fronts de combat van anar desplaçant-se d’est a oest: Guipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries.

Els insurrectes, comandats per Mola, van portar l’atac contra Biscaia, als darrers dies de març. El mes d’abril es va produir el primer bombardeig aeri del món damunt una població civil: el de Guernica (Biscaia). Va ser realitzat per l’aviació alemanya i italiana per ordre del quarter general de Franco, i va provocar un gran nombre de víctimes.

La ciutat de Bilbao va ser ocupada el mes de juny del 1937 gràcies a la superioritat dels insurrectes en tropes, armament i aviació. La República, per tal d'alleugerir la pressió militar al nord, va atacar Brunete (prop de Madrid) i més tard Belchite (al costat de Saragossa), però no va poder evitar que les tropes de Franco entressin primerament a Santander i després a Astúries, on la batalla es va lliurar entre setembre i l’octubre del mateix any. Tota la franja nord va quedar en mans dels rebels.

Batalles de Distracció Republicanes

Les batalles per distreure el front nord (Brunete, Madrid, i Belchite, Saragossa) van fracassar en el seu objectiu principal.

Internacionalització de la Guerra Civil Espanyola

Tots dos bàndols van recórrer a l'ajuda exterior:

Suport als Insurrectes (Bàndol Nacional)

• Ajuda militar: Armes i militars d'Alemanya, Itàlia i Portugal.
• Neutralitat: Gran Bretanya i els EUA van mantenir la neutralitat. De fet, ni les companyies petrolieres britàniques ni les nord-americanes van vendre combustible a la República.

Suport a la República (Bàndol Republicà)

A França hi havia un govern de Front Popular encapçalat per Léon Blum que, si bé en un primer moment es va solidaritzar amb la Segona República, poques setmanes després va tancar la frontera dels Pirineus, després d'impulsar la creació del Comitè Europeu de No Intervenció. Aquesta institució, que teòricament havia d'evitar que cap país europeu intervingués en la Guerra Civil Espanyola, va fracassar, ja que ni Itàlia ni Alemanya el van respectar.

L'única potència que va recolzar la República va ser la URSS (Unió Soviètica), en mans de Stalin, que els va proporcionar armes i assessors militars a canvi d'una part de les reserves d'or del Banc d'Espanya.

També cal afegir el suport rebut de Mèxic i, sobretot, el de les anomenades Brigades Internacionals, unitats militars formades per voluntaris estrangers que van arribar a Espanya per lluitar al bàndol dels republicans.