Fets de Maig del 37: Crisi i Conflicte a la Rereguarda Republicana
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
Fets de Maig del 37 a Barcelona
La primavera de 1937 va estar marcada per diversos fracassos militars al bàndol republicà. Aquesta situació va fer ressorgir l'enfrontament entre les forces republicanes sobre la manera d'encarar el procés revolucionari i la guerra.
Dues visions enfrontades
Un sector, format pels republicans, els comunistes (PSUC) i una part dels socialistes (UGT), era partidari de:
- Posar ordre a la rereguarda.
- Organitzar un exèrcit potent i unificat.
- Controlar les col·lectivitzacions.
- Reforçar els vincles amb les classes mitjanes.
- Reconstruir un Estat fort i centrat en l'esforç bèl·lic.
Un altre sector, constituït pels anarquistes (CNT-FAI) i el POUM, es resistia a integrar les seves milícies en l'exèrcit regular i insistia que l'esforç per guanyar la guerra necessitava:
- Aprofundir l'obra col·lectivitzadora.
- Consolidar les transformacions revolucionàries.
L'esclat del conflicte
El 3 de maig de 1937, les tensions van esclatar violentament a Barcelona quan les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefònica al centre de la ciutat per controlar les comunicacions. Això va comportar l'enfrontament d'alguns militants de la CNT i del POUM amb els del PSUC i la UGT, que van donar suport a la Generalitat.
La lluita es va estendre per tota la ciutat, va portar a la creació de barricades i va durar gairebé una setmana. A més, va servir com a pretext perquè el govern republicà intervingués a Catalunya amb 5.000 guàrdies d'assalt per posar fi a la crisi.
Conseqüències dels Fets de Maig
El conflicte es va saldar amb més de 200 morts, la derrota dels anarquistes més radicals i del POUM, i una profunda crisi de govern.
Els Fets de Maig van posar en evidència dos grans problemes del bàndol republicà:
- Les tensions entre les forces antifeixistes per la direcció política i militar de la guerra i del procés revolucionari.
- Les diferències entre el govern republicà central i l'autonòmic (Generalitat) per les reticències del Govern central sobre la capacitat de la Generalitat de governar i dirigir la guerra, i per l'acusació que Catalunya no col·laborava prou en l'esforç bèl·lic de la República.
Repercussions polítiques
El president de la República, Manuel Azaña, va encarregar la tasca de formar un nou govern al socialista Juan Negrín. Llavors, el POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. Andreu Nin, que era el dirigent principal, va ser tret de la presó i assassinat per agents soviètics.